La Comissió de Memòria Històrica compleix amb la seua comesa i aprova per majoria la proposta de canvi de carrers franquistes
La Comissió per a l’aplicació de la Memòria Històrica, presidida per l’edil María José Espuch, ha aprovat hui per majoria la proposta de canvi de carrers en compliment de la Llei de Memòria Històrica, en una votació que ha comptat amb el suport unànime de la representació de la societat civil present en la citada comissió.
La regidora de Memòria Històrica ha mostrat la seua satisfacció pel pronunciament positiu de la major part de les persones integrants de la Comissió, –en la qual estan presents tots els grups municipals, diferents associacions relacionades amb la memòria i la història de la ciutat, representants veïnals de les Juntes de Districte i membres de la Universitat d’Alacant–.
“És hora que la democràcia espanyola i les generacions vives que hui gaudeixen d’ella honrin i reparin per sempre a tots els que directament van patir les injustícies i greuges produïts per uns o altres motius polítics, ideològics o de creences religioses, en aquells dolorosos moments de la nostra història”, ha assenyalat.
En aquest sentit, ha apuntat, “la llei senti les bases perquè els poders públics duguin a terme polítiques públiques dirigides al coneixement de la nostra història i al foment de la memòria democràtica”.
Espuch ha lamentat que els quatre regidors i regidores de l’oposició –PP i Ciutadans–, no obstant això hagin votat en contra d’una proposta que “respon escrupolosament als criteris de selecció i recomanacions elaborats i acordats sota un clima de total col·laboració i diàleg, el passat mes d’abril de forma unànime per tots els membres de la citada Comissió”.
“Quan el PP governava aquesta ciutat no va ser capaç d’eliminar de la llista de carrers alacantina els noms del període franquista i amb connotacions feixistes. És gràcies al govern del progrés i del canvi, que Alacant es va a posar el dia en el compliment de la Llei de Memòria Històrica”, ha assenyalat la regidora.
Espuch ha tancat la sessió amb la lectura d’un al·legat en el qual ha defensat que “totes les forces democràtiques haurien de conjuminar esforços per no caure en enfrontaments ni en l’ús partidista d’una iniciativa que solament vol fer honro a la justícia i al respecte”.
“Defensem aquests canvis –ha afegit– perquè volem que els nostres carrers estiguin dedicats a personalitats democràtiques, que enalteixin a persones que, en les seves ocupacions, han beneficiat a la nostra societat, a les alacantines i alacantins que han treballat per Alacant i que ens han donat el millor de si mateixos, a persones que han promogut la convivència i els valors democràtics, i que fan bategar el cor de la nostra ciutat”.
PROPOSTA DEFINITIVA
La proposta definitiva de canvi de carrers, places i altres espais públics susceptibles de ser canviats passarà ara a la Junta de Govern Local per a la seva aprovació, i posteriorment serà elevadaa al ple perquè adoni de l’acord aconseguit.
Aquesta proposta recull les al·legacions acceptades total o parcialment, i inclou una quinzena de rectificacions relatives a les callis Capità Meca (Negre Lloma), J.L. Lassaleta, Plaza Arquitecte Miguel López, Passeig de les Llibertats i General Juan García-Aldave (que es mantenen).
Les al·legacions acceptades han afectat també al carrer Nelson Mandela ‘Madiba’ (que substitueix al carrer General Primer de Rivera), Juan Ballesta (que passa a ser carrer Angelita Rodríguez), Conde de Vallellano (per Passeig dels Màrtirs de la Llibertat), plaça al costat de les escales de la Reina en el Port (Plaça de Tomás i Valenta).
També han estat acceptats els canvis en la Glorieta prolongació del Passeig Canalejas (que passa a ser el Jardí del Feminario); el carrer Capità Fernando Ballenina (pansa a ser del Bloguero Pedro Más García); Tomás Aznar Doménech (que passa a ser carrer del Betis Florida C.D.); la Plaça del Poblo Gitano (per Plaça de la Igualtat a proposta del col·lectiu gitano); la plaça situada darrere dels jutjats (passa a dir-se Plaça Miguel Hernández), i es corregeix la ressenya biogràfica en la dedicada a Maisa Lloret.
A més, la Comissió ha aprovat la revocació dels acords plenaris que han concedit distincions de la ciutat a persones afectades per la Llei de la Memòria Històrica, en el cas que no s’hagen fet efectius, com és el cas dels concedits a Francisco Franco, entre uns altres.
També s’ha donat el vistiplau per a l’eliminació dels símbols existents a la ciutat, excepte aquells que van perdre la connotació franquista, com és el cas de les plaques dels edificis construïts per l’Institut Nacional de l’Habitatge, que inclouen el jou i les fletxes de la Falange.
PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA
La proposta aprovada hui per la Comissió és fruit d’un ampli procés de participació i transparència dut a terme per la Regidoria de Memòria Històrica.
Amb els criteris aprovats unànimement, els tècnics municipals van reunir totes les propostes de canvi –que constaven en Estadística de l’Ajuntament, provinents de particulars i de diversos col·lectius ciutadans, així com de les procedents de les persones representades en la citada comissió– i van elaborar amb elles una primera taula amb totes les propostes de canvi.
Amb posterioritat, aplicant els criteris aprovats per la Comissió, es va elaborar una relació de les propostes canvio en la qual s’indicava quins havien de ser canviades i en aplicació de quin criteri, i quins no.
Prenent en consideració totes les recomanacions, la Regidoria va elaborar una proposta unificada d’eliminació i de nova denominació que es va remetre a tots els integrants de la comissió, es va obrir un període d’al·legacions que han estat contestades durant la sessió de hui.
