A l’hora de sancionar-nos i exercir la repressió en protestes més que justificades, no s’ha tingut en compte la situació d’excepcionalitat a la qual ens han portat. Una situació d’empobriment de milions de persones, de pèrdues de drets conquistats amb molt esforç i lluites on les treballadores van deixar la seua vida.
És en aquesta situació d’excepció on milers de persones han hagut de trobar-se en situacions que difícilment imaginaven. L’adéu a l’“estat de benestar”, i la ruptura d’açò que anomenaven “la pau social”, ens han forçat a la confrontació. No amb qui han participat de l’espoli general de les nostres economies i drets, sinó amb els seus mitjans coercitius, les forces de seguretat de l’estat, i també amb el seu sistema judicial.
I és per aquesta injustícia pel que reclamem AMNISTIA SOCIAL i exigim que siguen oblidats els nostres suposats delictes o infraccions de la llei en contra d’un saqueig del comú, d’allò públic, del que és de totes.”
