Xerrada a l’Alcúdia sobre RTVV

LA XERRADA SOBRE RTVV A L’ALCÚDIA ACABA AMB UN MISSATGE D’ESPERANÇA EN EL FUTUR

Amàlia Garrigós: El que ha fracassat ha sigut el model de control partidista i no el model públic

Rafa Xambó adverteix de la deriva autoritària del Partit Popular

La Sala de la Casa de la Cultura es va omplir per a seguir la xerrada organitzada per Compromís per l’Alcúdia que portava per títol “RTVV sí és possible”. En finalitzar el debat tingué lloc un apassionat debat entre els ponents i els assistents.

L’acte va ser presentant per Paco Sanz, regidor de l’Alcúdia, que va denunciar que en aquests moments no hi havia ràdios ni televisions en la nostra llengua, després de la liquidació de RTVV, TV3 i el més recent de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. L’anunci de tancament de RTVV, amb la revolta dels seus treballadors i treballadores, va demostrar durant 24 dies que sí era possible un altra ràdio televisió valenciana, al costat de la societat civil i ens va fer concebre esperances sobre el nostre futur, sobre el futur del País Valencià.

Anna Pérez, de l’àrea de comunicació de Compromís per l’Alcúdia, va explica que ella era de la generació de Babalà, que va créixer amb Doraemon i Son Goku i cantant la Rumba del reciclatge. De major es va adonar que Canal 9 era una televisió manipulada, amb una programació pèssima i que no sols no mostrava les senyes d’identitat de la nostra terra, sinó que sovint, s’obstinaven en amagar-les. Ara creu que un altre Canal 9 és possible. “Potser ens haurem d’esperar a que se’n vagen els que l’han tancada. Però tornarà… perquè al País Valencià necessitem un mitjà públic i lliure que difonga el que passa a la nostra terra, la nostra cultura, la nostra història i que parle en la nostra llengua”.

Rafa Xambó, representant de Compromís en l’últim Consell d’Administració de RTVV va denunciar la deriva autoritària del PP, que ens estava conduint a una mena de dictadura. El nostre País és l’únic d’Europa que no compta amb mitjans en la seus llengua. Va explicar el “modus operandi” dels directius de Canal 9 en la contractació de programes a empreses dels amics del PP que augmentàvem significativament el preu dels programes de producció pròpia. Va denunciar amb xifres d’ingressos i despeses oficials, que l’equilibri de RTVV es comença a trencar amb Eduardo Zaplana i arriba al malbaratament més absolut amb Francisco Camps. La tremenda caiguda d’audiència i d’ingressos en els últims anys no va estar justificada per la crisi sinó per una pèssima gestió.

La periodista i presentadora Amàlia Garrigós va explicar que el que havia fracassat havia sigut el model de control partidista i no el model públic de RTVV i es va pronunciar per una mitjans de comunicació públics independents, no partidistes. “Ha sigut la gestió del PP la que ha fet inviable la RTVV. Són ells els que han duplicat les plantilles acorralant als professionals que es negaven a ser propagandistes”. Per a aquesta coneguda periodista el paper dels mitjans audiovisuals públics és necessari per tal de garantir la qualitat de la democràcia. “La informació no pot quedar només en mans de les empreses privades on el plantejament siga un producte de consum. Amalia Garrigós es va pronunciar per la constitució en la futura RTVV d’un Consell Assessor en el que s’integre la societat civil, i per un Estatut de Redacció que ha de recollir normes ètiques, els respecte al secret professional i clàusules de consciència.

Va acabar amb un missatge d’esperança: “Jo crec que vivim en un món sense escrúpols que està morint. Al mateix temps vull pensar que està naixent un altre món més ètic. Durant el trànsit als dos móns, apareixen els mostres més terribles, però també els somnis més esperançadors. Treballem per això!”