Fugint del temps
Passege pels carrers
amb les passes de la memòria.
Cada ombra em porta
el record d’aquells moments
quan els nostres cossos
s’arrapaven a les cantonades,
quan els temps era una dimensió
d’on sovint fugíem,
quan els nostres ulls, com els gats,
acaronaven la foscor.
quan els nostres ulls, com els gats,
acaronaven la foscor.
Camine i xiule aquella cançó
que altra hora xiuxiuejàvem
a cau d’orella, dansàvem
fugint del temps.
Xavi Vidal
