Fugint del temps

Passege pels carrers
amb les passes de la memòria.
Cada ombra em porta
el record d’aquells moments
quan els nostres cossos
s’arrapaven a les cantonades,
quan els temps era una dimensió

d’on sovint fugíem,
quan els nostres ulls, com els gats,
acaronaven la foscor.

Camine i xiule aquella cançó
que altra hora xiuxiuejàvem
a cau d’orella, dansàvem
fugint del temps.

Xavi Vidal

Comparteix

Icona de pantalla completa