Avui per avui no es donen les mateixes condicions, però casi, i posats a imaginar pensem el que hagués pogut passar si algun embat de mar hagués aconseguit la mateixa fita o semblant, o siga, que s’hagués endinsat en el passeig nou. No és el que està en la superfície el que ens neguiteja, és el que està soterrat on veiem el perill i on no volem ni pensar el cost que hauria després.
Ja ho hem dit moltes vegades però, no ens estem de tornar-ho a repetir i més ara en aquestes circumstàncies , per una part la tempesta de la que parlàvem i l’altra l’elaboració dels pressupostos per l’any vinent. Totes les administracions estan mirant de quadrar-los i d’adaptar-los per cobrir les expectatives i necessitats dels seus administrats.
I és aquí quan des de MIGJORN demanem per enèsima vegada a tots els partits polítics del poble la necessitat de moure els fils que corresponguen per aconseguir la partida necessària per fer “com a mínim” aportacions d’arena i si pot ser, la que pose definitivament la solució al problema: fer els espigons.
Cal que ens estalviem l’haver de posar remei a una situació que pot ser veritablement ruïnosa, cal salvar el passeig abans de que el mar recupere el seu territori i ho torne a inundar tot, cal forçar a totes les administracions per a que es posen d’acord en fer la inversió pertinent per poder vore-ho realitzat. Repetim novament que el projecte ja està fet, també està fet l’estudi d’impacte ambiental, esta fet l’estudi econòmic i tots els estudis que requereix un obra d’aquest tipus. El que no està feta és la feina dels polítics que a la fi són els que han d’aconseguir aquesta obra. Les anteriors corporacions (tots, govern i oposició) no ho van aconseguir. Ho aconseguiran els que són avui al consistori?. Esperem pel be del poble que si.
