En una època en què la lleialtat és un valor tan preuat com el coratge, un cavaller occità lluita per preservar la memòria i l’honor d’uns homes i unes dones perseguits pels croats francesos: els càtars, un moviment religiós considerat una heretgia per l’Església de Roma.
Frares arrogants i nobles despietats conflueixen en la vida d’un nen destinat a ser el rei més gran de la corona catalana i toparan amb la determinació d’uns cavallers sense terres ni possessions però amb el desig de justícia ben viu a les seves ànimes.
«Ha arribat l’hora de la nostra revenja i no hi haurà pactes ni negociacions. Amb els escorpins no n’hi pot haver; o se’ls esclafa o et claven el punxó i t’injecten el verí. I nosaltres hem decidit esclafar-los. Homes del país d’oc! Aparelleu els vostres cavalls, brunyiu les vostres espases i encomaneu l’ànima a Déu, perquè ha arribat el moment de la revenja!».
Per això aquesta novel·la històrica d’aventures i èpica és també un cant a un valor fonamental: la lleialtat. Ser lleials a alguna creença, a un ideal, a una persona, a una idea o a un país és una actitud que ens fa més forts i més rectes, encara que a vegades ens suposi un sacrifici o un sofriment. Viure una vida sense ser lleials a res és tenir una vida buida i trista.”
El Premi Nèstor Luján de novel·la històrica, convocat per Columna Edicions, acull les novel·les originals i inèdites escrites en català basades en fets o circumstàncies històrics. La dotació del premi és de 6.000 €.
El Premi Nèstor Luján vol potenciar el gènere de la narrativa històrica en llengua catalana, i acumula en el seu catàleg llibres com Temps de família (2015), de Tània Juste; La rosa entre els llops (2014), de Joaquim Molina; Conspiració a Tarraco (2013), de Jordi Solé, Bon cop de falç (2011), d’Andreu González i Ramon Gasch; La princesa de Jade, de Coia Valls; Rere els murs, de Núria Esponellà; i La venjança del bandoler, de Martí Gironell (2008), entre altres.
Enguany, el jurat, compost per Tin Luján, Maria Carme Roca, Jaume Sobrequés, Vicent Sanchis i Glòria Gasch, va decidir atorgar-lo a la novel·la El càtar proscrit de l’escriptor Jaume Clotet.
Els membres del jurat han valorat de l’obra de Jaume Clotet que “és una novel·la èpica, una història d’acció molt ben construïda, emmarcada en un moment de canvi, el segle XIII, quan Catalunya es llançà cap a l’expansió mediterrània. El càtar proscrit, ‘el darrer cavaller faidit’, és un relat sòlid i trepidant, ben escrit i lligat, amb un ritme narratiu que obliga a llegir-lo d’una tirada. Farà les delícies del lector històricament documentat i enlluernarà els més despistats”.
És coautor de Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor) (2010) i de la novel·la Lliures o morts (Columna, 2012) de la qual es van vendre més de 20.000 exemplars, i autor de diversos contes infantils editats per Estrella Polar i del llibre de no-ficció 50 moments imprescindibles de la història de Catalunya (Columna, 2014). Ha estat director del Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar de la Generalitat de Catalunya i des del gener del 2016 és director general de comunicació de la Generalitat.
