La Comunitat se situa en l’últim lloc en l’aplicació de la Llei de Dependència
-Una persona dependent valenciana té la meitat de possibilitats de rebre alguna prestació o servei que una que resideixca en una altra comunitat autònoma. Tan sols un 0,87% de la població valenciana rep atenció, enfront de l’1,72% de la mitjana estatal.
-La despesa per habitant a la Comunitat Valenciana és de 59,33 euros, molt per baix de la mitjana espanyola, que se situa en els
113,15 euros.
-El president de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials José Manuel Ramírez Navarro ha presentat aquest dijous a València el XVI Dictamen de l’Observatori de la Llei de Dependència.
-La Comunitat Valenciana se situa, juntament amb la Canària, en l’últim lloc en l’escala d’aplicació de la Llei de Dependència, amb una nota de 0 sobre 10. Així es desprèn de l’anàlisi que elabora l’Observatori Estatal per a la Dependència, el XVI Dictamen de l’Observatori de la Llei de Dependència que ha presentat aquest dijous a València el president de l’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials d’Espanya Jose Manuel Ramírez Navarro.
A l’acte, celebrat en auditori del Jardí Botànic de València, han acudit, entre d’altres, la senadora de Podemos per les Corts Valencianes Pilar Lima, la secretària autonòmica de Serveis Socials i Autonomia Personal Sandra Casas, la directora general de Serveis Socials Mercè Martínez, o el director general de Planificació, Ordenació, Avaluació i Qualitat Gustavo Zaragozá.
El document, que s’elabora a partir de dades oficials i que s’aplica amb la mateixa metodologia des de l’any 2008, llança dades molt desfavorables per a la Comunitat Valenciana. Segons l’anàlisi realitzada, només el 0,87% de la població valenciana rep atenció, molt per baix de la mitjana estatal, que sesitua en l’1,72%. Això vol dir que una persona dependent té la meitat de possibilitats de rebre alguna prestació o servei si resideix a la Comunitat Valenciana que si resideix en alguna altra.
Durant la presentació de l’informe, Ramírez ha destacat que per a arribar a la mitjana nacional, el Sistema hauria de duplicar el nombre de beneficiaris actual, 43.297. «El Limbo de la Dependència arriba a la Comunitat Valenciana al
37%. 25.565 persones es troben en llista d’espera, més altres 18.278 sol·licituds encara per valorar». A més, la despesa per habitant és també molt inferior al de la mitjana estatal, situant-se en els 59,33 euros, enfront dels
113,15 de la resta de l’Estat.
També la capacitat del Sistema per a generar ocupació és de 23 llocs de treball per cada milió d’euros invertit, molt inferior als 35 de mitjana estatal. En els últims mesos s’han generat més de 1.100 llocs de treball estables, directes i no deslocalitzables i s’ha aconseguit un retorn de vora 100 milions d’euros (en cotitzacions a la Seguretat Social, IRPF, IVA, impost de societats, etc.)
UNA GESTIÓ “NEFASTA”
Aquestes dades es deuen al que Ramírez ha qualificat com una gestió «nefasta» per part del govern valencià, i de les retallades produïdes en l’anterior legislatura per part del Ministeri: les retallades en el finançament estatal de la dependència aprovats pel Reial Decret de 20/2012 han suposat per a la Comunitat la pèrdua d’uns 30 milions anuals. El ministeri només aporta el 19% del finançament públic quan per Llei ha d’aportar el 50%.
La dada positiva és que des de fa uns mesos, amb el nou Govern de la Comunitat, després de diversos anys consecutius de descens en els principals indicadors de gestió, es registra un increment en sol·licituds, valoracions, i persones ateses. Ramírez ha manifestat la seva esperança que l’increment en els pressupostos de serveis socials de la Generalitat el 2016, puguen anar compensant aquestes retallades i apropar la despesa de la Comunitat a la mitjana estatal, millorant els seus nivells de cobertura i d’atenció.
Tot i això, per a Ramírez, «és urgent valorar les 18.278 sol·licituds que anteriorment ni tan sols reflectien les estadístiques oficials. Es calcula que 14.440 obtindran un grau de dependència que generarà el dret». Al mes de febrer es va reduir aquesta llista d’espera de valoració en 1.081.
NOU ANYS DESPRÉS
Pel que fa a les dades en l’àmbit estatal, el XVI Dictamen de l’Observatori també aporta dades prou negatives. A Espanya hi ha més d’un milió de persones (1.180.435) en situació de dependència reconeguda (xifra que ha descendit en 100.000 persones des de finals de 2011). No obstant això, actualment, després de nou anys d’implantació de la llei de Dependència, un terç de les persones dependents no rep cap prestació o servei del sistema d’atenció, tot i tenir dret a això. En els últims quatre anys, amb una estimació conservadora, el nombre de persones dependents mortes sense arribar a rebre prestacions o serveis va superar les 125.000.
Per a l’Observatori, aquesta situació és producte de les mesures adoptades per l’últim Govern, que van frenar en sec el desenvolupament del sistema entre 2011 i principis de 2015. «La retallada acumulat de l’AGE en dependència, després del RD-llei 20/2012, puja a 2.865.000 d’euros, considerant la supressió del nivell acordat, la reducció del nivell mínim i la supressió de les cotitzacions de cuidadores familiars. El trencament per a les comunitats autònomes per les retallades en el seu finançament, tot i la rebaixa dels seus costos, supera els 900 milions d’euros des de 2012 a finals de 2015».
A més, l’informe denuncia que el Govern no ha complit la llei reguladora de la jurisdicció social, en no transferir els assumptes judicialitzats a l’ordre del social. Així, «les persones dependents i les seues famílies es veuen abocades a reclamar els seus drets en procediments contenciosos-administratius lents, costosos, feixucs i gens garantistes».
No obstant això, a partir de la segona meitat 2015, s’observen increments significatius de persones ateses, coincidint amb l’entrada al sistema de tots els dependents amb Grau I. Per als autors del document, «caldrà valorar més endavant si es tracta d’un miratge provocat per l’entrada massiva d’expedients de Grau I que ja estaven sent atesos pels serveis socials normalitzats, o si realment -tant de bo- hi ha un canvi de tendència.»
Els autors de l’estudi destaquen les conseqüències que per a les arques de l’estat pot tenir la total implantació de la Llei i el seu compliment: si s’atenguera ja a les 384.000 persones que es troben en espera es generarien més de 90.000 nous llocs de treball directes. Per tal d’això s’ha estimat un increment de despesa pública de 2.643 milions d’euros, dels quals l’erari públic recuperaria al voltant de 1.012 milions de forma pràcticament immediata.
El 2015 el sector va generar un total de 35 llocs de treball directes estables i no deslocalitzables per cada milió d’euros de despesa pública, davant dels 27 estimats en 2011. De cada 100 euros invertits en dependència, més de 38 van retornar en forma de benefici econòmic.
Finalment, segons destaca l’informe, «segueix sense avaluar-se el impacte negatiu de gènere que pot estar tenint la feminització de les cures en la mesura que aquests no són resultat d’una lliure elecció, han perdut el suport que comportaven les cotitzacions a la seguretat social i s’han convertit en una imposició social i econòmica».
