Els nous objectius internacionals en la lluita contra el VIH han avançat cap a un enfocament més qualitatiu per a mesurar l’èxit dels programes de tractament amb antirretrovirales (ARV). L’estratègia d’ONUSIDA aspira ara a aconseguir el 70% de les persones amb el VIH amb la càrrega viral suprimida per a 2020. Per a açò, les persones amb VIH han de romandre adherides al tractament per a tota la vida, la qual cosa suposa un desafiament.
No obstant açò, els medicaments antirretrovirales (ARV, per les seues sigles en anglès) no estan arribant als pacients a Àfrica Subsahariana, a pesar que hi ha existències suficients en aquests països. La falta de medicaments posen la salut de l’individu en risc i representen una amenaça immediata per a l’èxit dels programes de tractament antirretroviral ja que desanima els pacients a continuar el tractament.
Així ho posa de manifest l’últim informe de Metges Sense Fronteres: “Prestatges buits, torna vostè demà – L’esgotament de les existències d’ARV soscava els esforços de la lluita contra el VIH” presentat en la Conferència Internacional sobre Sida i Malalties de Transmissió Sexual a Àfrica. Aquest estudi es basa en enquestes realitzades a Sud-àfrica, Moçambic, *Malaui i República Democràtica del Congo (RDC). L’informe mostra que la ruptura d’stocksse deu a la incapacitat de les cadenes de distribució d’antirretrovirales per a fer-los arribar al seu punt final. Els fàrmacs estan disponibles en els països però no arriben a les clíniques perifèriques a causa de procediments enutjosos, problemes logístics o falta de recursos.
Les enquestes nacionals realitzades a Sud-àfrica durant dos anys seguits mostren que entre el 20 i el 25% dels centres de salut locals no van ser capaces de dispensar la quantitat completa de medicaments per al VIH i la tuberculosi (TB). En el 80% dels casos, la medicació estava disponible en el país però no havia arribat a les farmàcies de les clíniques. A Kinshasa, República Democràtica del Congo, el 77% dels centres locals de salut enquestats pateixen falta d’existències almenys una vegada cada tres mesos. A Moçambic, el 47% de les 17 clíniques consultades en la capital, Maputo, i en la província rural de Tete, havien experimentat la mateixes manques.
Es tracta del primer informe d’aquestes característiques que posa el focus en la disponibilitat dels ARV en l’àmbit del pacient.
