La dignitat de la classe treballadora no coneix de segle, la pocavergonya dels explotadors tampoc.
Un cop més, la CEOE amb el seu líder al capdavant, aprofitant un acte públic, torna a carregar contra els drets de la classe treballadora, amb declaracions que posen de manifest les pretensions d’una patronal que defensa un model de societat de privilegis per a uns pocs.
El que sí és propi del segle XIX és acumular beneficis a costa de l’explotació del treball, socialitzar pèrdues i privatitzar beneficis, ser liberal però no tenir problema en rebre tots els favors del poder, tant pel que lícit com pel que il·lícit. Afirmar que l’ocupació fixa i segur, amb drets, és un concepte del segle XIX és apostar per una mena de modernitat de nou encuny que més s’assembla a temps pretèrits d’esclavitud que al que hauria de ser una societat avançada com correspondria a hores d’ara . L’escenari idíl·lic per a la patronal és el d’un model de relacions laborals on la classe treballadora no tinga drets, mendique i competesca entre si per un lloc de treball, i situe a l’empresari com el salvador que, amb les seves engrunes, possibilita que les treballadores i els treballadors puguin malviure per treballar.
Aquestes declaracions no són un fet aïllat, i se sumen a altres “perles” llançades per la patronal, com les del seu predecessor en el càrrec, que va afirmar que “calia treballar més i cobrar menys”. Personatge que, posteriorment, ha estat condemnat i empresonat per frau i blanqueig de capitals.
Declaracions d’aquest calibre, que evidencien el reaccionarisme ideològic de la cúpula de la patronal, ens assenyalen el camí de la resposta, la sindicalització, l’organització i la lluita, com el proper 28M amb les Marxes de la Dignitat, les treballadores i els treballadors haurem de posar al seu lloc a aquests personatges.
Quan el que discorre per l’imaginari d’aquesta patronal retrògrada és exclusivament l’acumulació de riquesa -com únic objectiu en la vida-, sense importar les repercussions que això pugui tenir per a la resta d’individus de la societat, el medi ambient o per al futur de generacions venidores, no són d’estranyar declaracions d’aquest calibre, que evidencien l’enorme fractura social existent.
És un despropòsit i una provocació realitzar aquest tipus de declaracions enmig d’una situació dramàtica per a milions de treballadores i treballadors a l’Estat Espanyol, i deixen clara la voluntat de la patronal per perpetuar la misèria a què ens han conduït les polítiques antisocials del govern del PP al mandat de la Troica.
Però si alguna cosa deixen clar aquestes declaracions a hores d’ara, és que la suposada crisi -que ha servit d’excusa per aplicar aquestes polítiques antisocials-, amagava una estratègia del capitalisme per retallar els drets i llibertats de la classe treballadora, privatitzar els serveis públics i augmentar les diferències entre els rics i poderosos enfront del 99% de la població.
Des de la Intersindical Valenciana rebutgem aquest tipus de declaracions i actituds, i fem una crida al conjunt de la classe treballadora per enfrontar-nos, tots i totes unides, a aquesta nova manifestació de voluntat de la patronal. Per això, cridem a la mobilització com a resposta i demanem la participació multitudinària en les Marxes de la Dignitat per al proper dia 28 de maig.
