SoMMeliers fusionen la música clàssica amb el jazz oferint una nova sonoritat dins el món musical per arribar a un públic més ampli.
L’estil, és una fusió sense cap ingredient de més, entre el so avellutat de la instrumentació (piano, violí, clarinet i cello) amb la naturalitat i frescor de la veu en tessitures modernes. D’aquesta manera, el repertori es forma de manera progressiva , a partir de lieds, àries i standards de jazz. El clàssic s’obre al món del modern, i d’aquesta amplitut de mires, arriben els temes propis i els temes de composició expressa per a la formació.
El nom de la formació, SoMMeliers, neix del paral·lelisme que van trobar-hi les components amb el món de l’enologia. El sommelier es qui fa arribar i conèixer el vi a tot aquell que el vol tastar, tal com era la intenció del grup, amb les mateixes ganes de fer arribar la clàssica i aquesta particular sonoritat del projecte a un públic ampli i divers.
Un so que no és fàcil de definir, però sí de distingir , per la seva frescor, sensibilitat, naturalitat i contundència. Matissos constants, emocions que viatgen entre paisatges de jazz i de clàssica.
Davant la bona rebuda del públic als concerts i animades pels comentaris que van rebent, sorgeix la idea de gravarel seu primer disc: Quinze d’abril
Un disc que reflecteix aquesta fusió i alhora varietat d’estils i objectius musicals. Swing, lieds, temes propis i altres sorpreses conformen aquesta intenció d’arribar a tothom de manera molt directa.
El disc viatja entre lieds, standards de jazz i temes propis de manera sorprenent, amb un denominador comú molt característic, que és el so avellutat , fresc i emocionant del conjunt.
Trobem temes del món del clàssic com ho pot ser Cançó de Comiat d’Eduard Toldrà on el so clàssic es mostra pur , i de sobte podem escoltar un After you’ve gone a l’estil del jazz dels anys 30. Els temes originals com T’he trobat , Lux , Nit d’estels o Tendresa d’amor, són la barreja i el resultat de totes les influències musicals del grup i alhora, d’aquesta voluntat d’acostar la clàssica d’una manera diferent, i una carta de presentació que vol mostrar que SoMMeliers trepitja fort.
