La guerra a Síria ha provocat una de les crisis humanitàries més grans, de tal manera que l’ACNUR ha condemnat no només la poca implicació d’Europa en les ajudes, sinó també “les devolucions a les fronteres terrestres i marítimes, el lent accés a procediments d’asil efectius, les inadequades condicions d’acollida…”.
Les causes i els responsables del conflicte són diversos: d’una part, el règim sirià, encapçalat per Baixar El Assad, que va començar reprimint les protestes populars i pacífiques i de l’altra- una vegada va esclatar el conflicte i els enfrontaments violents- hi tenen molta responsabilitat els grups anomenats “gihadistes”, com ara Daesh (Estat Islàmic) o els grups finançats per les monarquies del Golf com Aràbia Saudita, Qatar … En aquests moments, EUA i els seus aliats, per una banda, i Rússia, amb l’ajuda de l’Iran per l’altra, duen a terme bombardejos contra la població civil, ara units sota la bandera d’una renovada “lluita contra el terrorisme” que provoquen encara més morts, més destrucció i allunyen encara més la possibilitat d’una sortida democràtica al conflicte.
Rebutgem la idea que les intervencions militars puguin oferir una solució. Sigui quina sigui l’excusa per a la seva intervenció, les forces armades de l’OTAN —de l’Iran o de Rússia— no resoldran ni els problemes ni la destrucció de Síria.
Condemnem enèrgicament la ingerència de totes les potències estrangeres -Rússia, Iran, Aràbia Saudita, Turquia, França, EUA, …- que dirimeixen els seus conflictes i defensen els seus interessos particulars en sòl sirià en detriment de la població civil i de la fi del conflicte armat en el país. Exigim, també, la fi de les polítiques autoritàries i militaristes, i les mesures discriminatòries, repressives i d’excepció que aquests estats imposen a la seva ciutadania en nom de la “seguretat” o la “lluita contra el terror”.
En aquestes circumstàncies, com dèiem, han sorgit l’anomenat Estat Islàmic i altres grups criminals i retrògrads, però que no surten del no-res. Per una banda, apareixen en el context de la brutal violència del règim i, per l’altra, és un producte de l’ocupació nord-americana de l’Iraq i del sistema polític sectari imposat pels ocupants. De cap manera es pot atribuir la violència de daesh i dels altres grups gihadistes a una religió mil·lenària – l’Islam – ni ignorar els escenaris en què han sorgit aquests grups.
Qualsevol solució ha de passar pel respecte dels drets i llibertats dels diversos pobles de la regió, com per exemple, les reivindicacions del poble kurd o la llibertat d’expressió de totes les creences i grups religiosos. Cal reivindicar les demandes originals de les revolucions àrabs, la democràcia i la fi de les dictadures.
Davant la devastadora crisi humanitària provocada per la guerra, celebrem que hi hagi una aturada formal de la violència. Però voldríem un alto al foc total, real i verificable, sense excepcions que serveixin de cobertura per la política de fets consumats, que permetés l’arribada efectiva de l’ajuda humanitària a tota la població que ho necessita i que obrís un procés de transició política real cap a un nova Síria, lliure i democràtica.
Expressem la nostra solidaritat amb el poble de Síria i la voluntat de pressionar perquè es produeixi una sortida de la guerra a través del diàleg, perquè s’aturin les matances, perquè s’iniciï el retorn dels refugiats i la reconstrucció del país.
Denunciem el subministrament d’armes que només allarga el conflicte i augmenta el patiment de la població. Les potències que aporten armes són còmplices de la matança.
