El menyspreu a les llengües d’Espanya diferents a la majoritària és evident en tots els aspectes de la vida quotidiana. La presumpta germanor o tolerància amb les llengües “perifèriques” no és molt més que una simple coberta multicolor d’un llibre en blanc.
Ací vos presente un exemple.
Vejau com una de les principals pàgines de l’Estat té una aparença de plurilingüe i respectuosa però que, si et torbes un poc en ella veus que diferencia català i valencià en el menú. ¿És ser políticament correcte promoure un secessionisme lingüístic que els filòlegs no avalen?
¿Basaran eixe desdoblament del menú en el fet que, segons ells, el nom de l’Estat s’escriu diferent als menús: en català (“España avui”) i en valencià (“Espania hui”)?
Curiosament, la versió en anglès sí que presenta els seus continguts en eixa llengua. ¿Què tenen els angloparlants que no tenim els ciutadans del nostre país que no parlem a casa en castellà? Sembla que, per a nosaltres, no tenen ni temps ni diners.
És lamentable, hi ha molts més errors dels que ací nomene, però no seré jo qui ajude a corregir una web vergonyosa i ofensiva.
Xavier Ponsoda
