-La vaga del 27 de febrer és una vaga nacional, és a dir, una vaga convocada, exclusivament, arreu dels Països Catalans, l’essència d’aquesta vaga , per tant, recau en una resposta contra la catalanofòbia i la progressiva espanyolització de l’ensenyament a tots els nivells. La xacra de l’odi i els intents d’anul·lar l’existència inevitable dels Països Catalans fan destapar una idiosincràsia que no sols fuig de la cultura, de la comunicació sincera i sencera, de l’art i de la docència, sinó que es crea i recrea per fer retrocedir guanys i conquestes com els mitjans de comunicació en la nostra llengua, com les línies en valencià a les nostres escoles i un seguit d’atacs frontals i directes cap a la nostra cultura, el nostre ensenyament i el nostre territori.
-La vaga del 27 de febrer a València i en la major part dels territoris convocada respon a un rumb de les lluites populars que passen pel teixit de xarxes de suport mutu i coordinació de base. Així, aquesta vaga a València s’ha convocat des de les bases assembleàries dels diferents campus de les nostres universitats. La vaga estudiantil és un episodi més d’aquesta lluita anticapitalista que a València començà a brollar fa molt de temps i ara es comença consolidar-se, i no sols a resistir, sinó a crear i construir poder popular. Un marc i un moment fràgil per a l’accés de les classes populars a l’ensenyament públic precisa indefectiblement d’una resposta de base, unitària i transformadora.
-La vaga del 27 de febrer vol marcar un punt d’inflexió en el gruix combatiu i popular de València ciutat, i per aquesta raó, les mobilitzacions es duran a terme per diferents barris de València. D’aquesta manera, es pretén enfortir enllaços amb els barris obrers, visibilitzar una lluita en comú (estudiants-treballadores) i empatitzar amb aquestes realitats per impulsar una solidaritat horitzontal de lluites. Considerem clau estendre la mà, el treball en comú i el suport constant.
-La vaga del 27de febrer vol reflectir el nostre posicionament davant pràctiques corrosives d’organitzacions amb interessos llunyans de la problemàtica a l’ensenyament. Per tant, apel·lem a la unitat, però, no a qualsevol preu; la unitat deixa enrere egos i protagonismes per enaltir una organització horitzontal, de base i vertaderament transformadora. Les mediocritats en els missatges, l’escassa profunditat ideològica i les mobilitzacions i jornades lluita cuinades ben lluny de les Assemblees de campus responen a tàctiques fosques i limitadores de la lluita estudiantil.
-La vaga del 27 de febrer vol iniciar i impulsar una sèrie de pràctiques encaminades en l’activació organitzativa del personal d’Administració i del Professorat dels nostres centres universitaris. Trobem necessària la mobilització i la posada en marxa de l’engranatge reivindicatiu i treballador dels diferents agents de la Universitat. Així doncs, convidem a crear, a fer i a ser Assemblees de Professorat, d’Administració per donar un pas endavant per recordar el que serà, per conquerir el que fou: la Universitat pública, de qualitat i sense essència de lucre (i en català). De la mateix manera, res no seria la lluita estudiantil sense els Instituts i escoles que, sense por, s’organitzen i s’entusiasmen amb la lluita compartida, la de totes, la lluita en el present pel futur; perquè sols lluitant tenim futur.
-La vaga del 27 de febrer vol continuar sent després del 27, la vaga del 27 es un episodi més i no l’únic, ni l’últim. Arreu de València ciutat es gesta la gesta, serem arreu i arran de terra ens continuarem organitzant; colze a colze amb els Centres Socials, colze a colze amb els moviments
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
