Encara que sense una legislació de pesca pròpia i amb un Govern que ignora la gestió mediambiental de les seues aigües continentals, València continua sent una de les comunitats més descuidades i retardades d’Espanya en aquestes matèries.
Malgrat dels molts anys de demanda sectorial i social per una legislació de pesca pròpia, València continua sent una de les poques comunitats d’Espanya on continua vigent la vella Llei de Pesca Fluvial de 1942. Resulta clamorosa i lamentable la falta de compromís i d’interés per part dels successius governs de la Generalitat, que segons pareix continuen preferint governar el medi ambient aquàtic valencià corrent, dictant mesures quasi sempre irracionals, insostenibles, inoperants i inclòs danyoses a través de la normativa anual. En comptes de lluitar per recuperar els nostres degradats ecosistemes aquàtics continentals i les seues espècies de flora i fauna autòctona, es donen mesures per a albergar tot tipus d’espècies invasores. Fidel reflex d’açò és el projecte de la “nueva” Llei de Pesca que la Directora general ha presentat amb sorprenent urgència, que és pitjor i més retrògrada que la vigent de 1942 i que ens col·locara en el furgó de cua de totes les autonomies.
La DGMN permetrà la caça d’una au autòctona contra tota evidència científica i fins fa poc protegida com és la corba marina grossa, en els parcs naturals de l’Albufera i del Túria, espais protegits en teoria reservats precisament per a albergar aquestes espècies, quan el mal residix en els profunds canvis ambientals generats per l’home en ells i l’aportació artificial d’espècies de peixos exòtics. També es podran matar cormorans als voltants de vedats privats de pesca intensiva del Túria, se suposa que per a protegir a les exòtiques i semimutiladas truites “arcoíris” allí on s’amollen per a la seua pesca intensiva, i es continuen estenent permisos per a amollar aquestes truites invasores en quasi tots els vedats consorciats amb societats privades emparades per la Federació de Pesca de la Comunitat Valenciana, davall el mantell de la competició. La Direcció General del Medi Natural està cedint la gestió de béns públics com són les aigües i els peixos que viuen en elles a una societat privada, quelcom que no es dóna en la gran majoria d’autonomies, de les quals la directora general és incapaç d’aprendre de les seues avançades legislacions i de les mesures mediambientals que impulsen per a la millora de la pesca continental.
D’altra banda, la total absència de projectes d’estudi o investigació sobre aigües continentals i rius, amb fons autonòmics, nacionals o europeus, demostra l’absolut desinterés de la Generalitat valenciana pels nostres ecosistemes d’aigua dolça, la Generalitad no mostra una voluntat real i efectiva de voler recuperar massa d’aigua o cap riu.
