Una harmonia que rep les influències de les etapes de la vida i els canvis de l’entorn.
Una harmonia que exigeix un perfeccionament constant de cada ésser humà i no significa ni passivitat, ni contemplació, ni egocentrisme. Implica responsabilitat i solidaritat amb els altres.
Aquesta harmonia està molt present en cada línia d’aquesta petita crònica.”
Ací tens l’enllaç, per si vols llegir la ressenya de Maria Carme Arnau:
http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/9141/les-gallinetes-de-dol-per-maria-carme-arnau
