ALCALDE QUE POT PASSEJAR SENSE VERGONYA PEL SEU POBLE
RAMÓN SEGARRA ASENSIO
Entrevista 30 gener 2013. 10.30 hores. Casa de la Cultura de Quart de Poblet.
FITXA BIOGRÀFICA: Nascut el 6 de desembre de 1934 a Quart de Poblet. Fill d’Onofre Segarra Sanmartín i Rosario Asensio Sanmartín. Casat. Tres fills. Estudis de Batxiller del pla de 1938. Empleat de banca. Inicia la seva vida laboral el 1953 al Banc d’Aragó. Després de successives fusions bancaries és prejubilat als 60 anys al Banc de Santander. Afiliat al PSOE el 1977. President de l’Agrupació socialista local. Ha militat a USO. Accedeix a l’alcaldia en 1980 per dimissió d’Onofre Colomer Mateu. Li va succeir Carmen Martínez Ramírez en les eleccions municipals de 1999 .
INFORME DE L’ENTREVISTA:
Ramon Segarra refereix el sobrenom dels seus pares (fill de “Pericó” i “Rosario la banderillera”) i el seu naixement a Quart de Poblet. Situa el domicili familiar al carrer de la Vega, al costat de la “Fàbrica de Mocadors”.
El seu pare, Onofre Segarra Sanmartín, és per a Ramón un referent polític directe. En 1927 Onofre Segarra va ser fundador d’una cooperativa de rajoles vinculada a la UGT, i cinquante anys després, en 1977, Onofre Segarra i Miguel Monzó Palés, avalen el l’ingrés de Ramón al PSOE de Quart de Poblet, que segons recorda l’esmentat comptava llavors amb menys de 100 afiliats, i tenia el seu local social al carrer Baró de Càrcer.
Ramon Segarra, en principi número 5 de la candidatura del PSOE a les eleccions municipals de 1979, és assignat finalment al segon lloc, si bé en aquell temps no existeix per la seva part, declara, cap intenció d’accés a l’alcaldia. Es defineix, abans i ara, com a militant de base i únicament cita a Joan Lerma com a referent polític conegut.
Fotografia commemorativa de la primera corporació municipal democràtica triada en 1979
Onofre Colomer, al qual substituirà a l’alcaldia, ja era en el moment de la seua afiliació, militant del PSOE. Al 28 Congrés del PSOE la delegació de l’Agrupació Socialista local va anar amb el mandat de rebutjar les tesis de Felipe González. Els delegats per Quart són José Ramirez Vento i Miguel Gimeno Campos.
El resultat de les eleccions de 1979 (11 regidors per al PSOE) va invalidar la creença general de que seria el PCE qui obtinguera el major nombre de regidors, per la seva notable implantació (3 locals), protagonisme polític durant el tardofranquisme i nombre d’afiliats i militants a Quart de Poblet (que com a mínim triplicabla el de l’Agrupació socialista).
Ramon Segarra afirma, però, que la memòria històrica a Quart de Poblet pertanyia al Partit Socialista, que des que el 1918 es constituïra, havia tingut “bona premsa”. Per contra la memòria històrica del Partit Comunista era menor.
Onofre Colomer Mateu, recorda Ramon Segarra, va ser triat alcalde per unaniminad de tots els grups que en 1979 havien obtingut representació (PSOE , PCE i UCD), que llavors, manifestaven una clara voluntat de consens. Onofre Colomer va presentar l’octubre de 1979 la seua dimissió com a alcalde en el ple, tal com era preceptiu segons la Llei de Règim local llavors vigent, que va ser rebutjada per PSOE i PCE, amb l’abstenció d’UCD. Ramon Segarra qualifica com molt correcta la gestió d’Onofre Colomer, si bé reconeix que els successos de setembre de 1979, ocorreguts a Quart de Poblet, li van crear problemes personals fonamentals per entendre la seva renúncia. A principis de desembre de 1979 Onofre Colomer presenta la seua baixa en el PSOE, que implicava renúncia obligada a la seva acta de regidor .
Els successos de setembre de 1979 són per a Ramón Segarra un conflicte injust. El suposat detonant, la col · locació de la bandera quadribarrada del Consell, va ocultar la veritable discussió que abordava el ple: la via d’accés a l’autonomia plena que suposava l’article 151 de la Constitució. Havien existit conats de violència anteriors, però el conflicte succeït a Quart de Poblet responia a un acte programat i deliberat.
La relació posterior de Ramon Segarra amb Onofre Colomer no és qualificada de problemàtica, encara que per part del segon, en les eleccions municipals de 1983, s’encapçalara una candidatura independent, que no va obtenir representació.
Ramon Segarra va ser proposat el 1979, per unanimitat de l’executiva de l’Agrupació, per ocupar l’alcaldia, que per la seua part va compatibilitzar amb el seu treball en banca. La seua presa de possessió es produeix l’11 de gener de 1980, i durant el seu mandat, finalitzat coincidint amb la seva edat de jubilació obligatòria, es van succeir majories absolutes, que fins i tot van superar en dues ocasions els dos terços del total de la representació.
El canvi de l’inicial esperit de consens de 1979 es produeix a mitjans dels anys vuitanta, quan per part del Partit Popular es nega la col · laboració prèvia amb l’equip de govern. S’acusa als socialistes, afirma Ramon Segarra, de ser un partit molt ideològic, quan la Història ha demostrat que és la dreta política qui respon en major mesura als seus interessos ideològics.
Ramon Segarra qualifica el seu últim període de gestió (1995-1999) com el més dur i difícil :-Per la impugnació que de les eleccions va presentar Unió Valenciana, que va retardar la presa de possessió del nou equip de govern.
-Per la coincidència amb un accident mortal a la via fèrria, que llavors travessava la població .
-Per l’episodi de trasllat de presos del psiquiàtric de Fontcalent al sanatori de Sant Onofre, que finalment es va evidenciar com un problema imputable tant als interessos econòmics de la societat que gestionava la instal · lació, com als interessos polítics del govern del PP a la Generalitat.
-Per la presentació d’una demanda per “homicidi negligent ” contra la seua persona, en qualitat d’alcalde, per afectats de l’empresa Refracta, que finalment temps després va ser sobreseida.
-Pels problemes plantejats pels veïns del Barri Sant Jeroni en relació a les molèsties ocasionades per l’empresa ELCANO.
En aquest context es planteja la qüestió successòria, que finalment recau en Carmen Martínez, i a la qual, malgrat les controvèrsies aparegudes als mitjans de comunicació, es va recolzar en tot moment per part de Ramon Segarra, segons el seu propi testimoni .
Ramon Segarra va col · laborar després de la seva jubilació laboral i política amb l’organització “Proyecto Hombre”.
Ramon Segarra Asensio, després de gairebé dos decennis a l’alcaldia de Quart de Poblet, podia passejar pel poble sense cap vergonya.
