Estem entrant en pre-campanya electoral, i no fa falta tindre molt de coneixement per a donar-se compte.
Només poses la tele ho veus.
Ja ix uno del PP i t’en adones de la gran quantitat de tonteries que diu, ix un altre del PSOE i tres quarts de lo mateix, per fi u acaba per apagar la tele.
Fa uns dies li contava a un familiar, que anava en la llista de candidats d’EUPV a Vila-real i el que hem va dir me va fer pensar, em digué “cosina tu promet i promet per a eixir que és el que fan tots”.
Pensar-hi en la gran quantitat de mentides i subterfugis que dicen els polítics per a tornar a ocupar un altra vegada eixa butaca a la qual tenen pegat el cul, pensar-hi que encara gràcies que quedem gent que ens preocupem de veritat per les persones i no per a quedar-nos quiets als seients.
La meua idea de la política no pasa per un prometre i prometre, fins que…m’assec.
Passa per treballar i treballar per les persones corrents, que amb tant d’esforç i sacrifici trauen a la seua família endavant cada dia, passa per voler que no ningú es quede sense llar, sense llum, sense gas, sense menjar, i sense tantes altres coses que fan que les persones visquen dignament, coses tant essencials com que tothom puga anar al metge, sense que li coste un ull de la cara o la cistella de la compra, pensar que tots tenim dret a un treball digne i a una educació que no tan sols servisca per a un parell d’anys i després la canvie i així movem un altra vegada el mercat.
Açò i tantes altres coses em fan eixir tots els dies a treballar sense més pensament, que el poder ajudar a la gent del meu poble, a la que mire tots els dies als ulls i sé com ho estan passant, gent que es mereixen que se mire per ells, per les seues famílias, gent que no es mereix que la enganyen per a asseures a un lloc còmode i después… Ja t’apanyaras.
Les persones, som açò, persones, i hem de fer tot allò que puguem per nosaltres mateix, a mi no me val allò de “és que estem pitjor del que pensàvem” el ja veurem, és que som faves, o, ens volen fer faves.
Ja se sabia com estaven les coses abans, i ara per molt que ens vullguen dir que ja eixim de la crisi, està la cosa pitjor, pitjor per als ciutadans corrents, per als que realment ens cal treballar tots els dies per un jornal, aquells que han guanyat més i més, són altres, i ells són els que venen amb allò de promet, promet, i una vegada ficat, oblidar allò promés.
Hi ha que concienciar de que ells, per molt que prometen ara, seran sempre els mateixos, amb els seus pensaments retrògrats i classistes, els mateixos pensaments que ens envolten i que per molt que s’esforcen ara, no els canviaran ara en dos mesos, pensament d’aprofitar-se’n dels ciutadans/es per als seus interessos i no recordar-se de res més.
Per això no haurem de deixar-nos convèncer, i mirar quines alternatives hi ha, perquè n’hi han. Perquè hi ha gent preocupada per la gent.
EUPV Vila-real
