En una de les 20 propostes que es sol·licitaven al projecte, es trobava la que feia referència a les valoracions psicopedagògiques, per tal de què aquestes foren ràpides, sostingudes en el dret i efectives. A més a més, l’escola s’havia d’adaptar a les necessitats dels xiquets i no al contrari, i els pares havien de poder triar lliurement l’escola que volien per als seus fills, com a tutors legals, sense haver de patir denúncies per abandonament familiar si no acceptaven l’escola d’educació especial que es el que imposava Conselleria , sense respectar el dret a la IGUALTAT.
Per tot això, no s’entén com Mario Munuera no continue cursant a les aules CiL del CEIP Mestre Tarrazona del Port de Sagunt.
Sí, és cert que Mario té un diagnòstic de Síndrome d’Angelman. Ja va ser valorat l’any 2012 per poder estar en aquestes aules, per patir una síndrome que, entre d’altres, afecta les seues necessitats educatives i del llenguatge. Mario patia síndrome d’angelman l’any 2012 i continua patint la mateixa síndrome a hores d’ara. Les seues necessitats estan presents perquè és un xiquet que necessita que se l’adapte el medi per poder evolucionar.
Mario cursava en règim d’educació especial segons el dictamen de modalitat d’escolaritat del 2012. Les aules CiL són aules especials dins de centres ordinaris i han d’adaptar-se a la normativa del Decret 334/1985. És a dir, els xiquets que estiguen cursant en aquestes aules especials, poden cursar en elles fins als 21 anys, tenint tots els recursos necessaris com si estigueren en una escola d’educació especial. El trasllat d’una aula especial només s’ha de donar si el xiquet no ha millorat.
Per tant ens trobem amb què la valoració està plena d’irregularitats, amb l’únic propòsit de què Mario no tinga una educació inclusiva i no se li respecte el dret retroactiu ni d’igualtat envers els seus companys. L’han discriminat tornant a fer-li valoracions per saber si és apte o no apte per poder conviure amb alumnes de l’escola ordinària, però no per adaptar-li el medi per què evolucione, ni per valorar el treball dels especialistes que l’han tingut a càrrec seu. Simplement li hi han llevat la plaça perquè vostès ténen eixa propietat que nosaltres els pares no tenim, poder decidir el millor pels nostres fills.
No se’n recorda senyora Oltra, quina diferència hi ha entre aquesta bancada i l’altra? Aquesta era la pregunta que vosté preguntava a l’anterior consellera d’educació, unida a altra exigint-li responsabilitats: com ha permés vosté això, sra. Català? Ara li fem la mateixa pregunta nosaltres, PLATAFORMA PEL RESPECTE SOCIAL, i molts papàs i mamàs que van confiar de la seua paraula i li van votar per fer real el seu dret d’educació, d’acord amb el Protocol Facultatiu de les Persones amb Discapacitat (el dret a una educació inclusiva).
A on està Mònica? Per què no està reformant la Conselleria per què els xiquets amb necessitats educatives especials tinguen els mateixos drets que qualsevol altre xiquet? Per què Mario no pot quedar-se a l’aula CiL si té tot el necessari? Per què no compleixen la seua promesa i els dóna als xiquets el que és seu per dret? Per què no deixen decidir als pares quin col·legi volen per als seus fills?
Fins a quan els xiquets amb necessitats educatives especials continuaran essent discriminats?
Mario ha d’estar ahí, a l’aula CiL del CEIP Mestre Tarrazona, perquè té DRET a una escola inclusiva. Ni vosté Sra. Oltra, ni la Conselleria, ha de demanar diners a Montoro per donar-li els recursos que necessita, perquè eixos medis els tenia Mario a l’aula CiL del Mestre Tarrazona. Ara són vostés qui decideixen per nosaltres. Són vostés els qui decideixen a on haurà d’estudiar Marío, que és clar, segons vostés ha d’estar a un col·legi especial malgrat que tinga tots els medis necessaris a les aules de comunicació i llenguatge. El dret de la INCLUSIÓ no són paraules que es graven en un segell, són paraules que han de complir-se perquè és un DRET A ÉSSER IGUALS QUE ELS ALTRES.
Ana Ma Barrero Representant de la Plataforma pel Respecte Social
