Els que coneixíem de debò la brutalitat de la dictadura siriana, mai oblidarem aquell estiu de l’any 2013
Tot comença el dia 21 d’agost del 2013 en els suburbis de Damasc en una zona anomenada Guhota, quan el règim sirià estrena el segle 21 amb una massacre d’armes químiques matant a mes de 2000 civils la majoria són xiquets.
Quina ha sigut la resposta de la comunitat internacional? Al principi va haver-hi certa condemna a la massacre, però prompte va ser evident que no era més que demagògia, pura hipocresia. Els governs democràtics, amb el seu silenci, la seua passivitat i la seua total inacció, han sigut còmplices de la massacre a Síria. Perquè el que ocorre a Síria no és una guerra civil, sinó un genocidi, un intent de neteja ètnica per part d’Iran amb la seua titella Bashar, i una població siriana que intenta defensar-se com pugues.
Una vegada més, s’ha utilitzat l’excusa del radicalisme religiós per a justificar la falta de suport a la llibertat d’un poble. Aquest radicalisme no solament no és representatiu sinó que no forma part del bàndol revolucionari, doncs està aliat secretament amb el propi règim. Bashar ha utilitzat la tàctica de presentar-se davant el món com “o jo, o alguna cosa pitjor”, però els que coneixem bé la història d’aquest règim sabem que ell és el pare de tots els tipus de terrorisme en la regió. Ell ha sigut el que ha permès i facilitat l’entrada de radicals que s’han infiltrat en zones controlades per l’oposició per a desestabilitzar la unitat revolucionària.
“La revolució siriana és part de l’onada revolucionària, un despertar de milions de persones a Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, en curs des de fa mes de tres anys “Es tracta d’una revolució d’un poble, el sirià, que s’uneix per a signar el dret a la vida lliure, digna, sense humiliacions. Un poble compost per gents de diferents procedències, cultures i creences, units en la lluita per la llibertat. Un, un, un, el poble sirià és un.
No podem passar per alt els nous actes de genocidis i crims de guerra perpetrats pel govern d’Israel i els seus col·laboradors, són condemnats i inacceptables per la nostra banda, així com ens indigna l’actitud de la comunitat internacional i el seu silenci donant cobertura a les actuacions d’Israel contra el nostre poble el poble palestí.
És clar que estem lluitant contra el mateix enemic però amb diferents cares, Israel és el principal obstacle en la zona i en el món, és l’enemic dels pobles i el càncer de la humanitat.
És trist dir-ho, però així és. El règim sirià està avui dia al servei dels interessos mesquins d’Israel, i Israel com una espècie d’arca de Noé per al règim sirià, i no hi ha dubte que Israel s’haja convertit més que mai en un soci estratègic clau per al règim sirià.
“El que demanem primer és la fi de les massacres i el sofriment del poble sirià i el poble palestí a les mans del règim dictatorial sirià i Israelià respectivament, i ens preguntem Quines pressions està fent la comunitat internacional per a parar els genocidis i les matances en siriana i Palestina?
Convidem, així mateix, a totes les institucions socials, acadèmiques, polítiques, religioses i educatives, a augmentar els seus esforços i a sumar-se a nosaltres a recolzar la lluita del poble sirià per la llibertat i democràcia, així com *apaliar el sofriment de la població civil siriana. Els sirians ens necessiten, no els abandonem.
