Divendres, dia 30 de setembre, tingué lloc a la Biblioteca Municipal de Tavernes de la Valldigna la presentació del llibre “Els valencians, des de quan són valencians?”, de Vicent Baydal. L’acte va començar a les 20:00 h de la vesprada introduït per Encarna Sansaloni, cronista oficial de Tavernes. Encarna començà introduint l’historial professional i acadèmic de Vicent, com a breu resum d’aquest. Vicent és: doctor en història medieval, ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford, a més, és professor de dret de la Universitat Pompeu Fabra. Una vegada finalitzada l’explicació de l’historial acadèmic de Vicent, ell mateix remarcà que el llibre pretén allunyar-se de les disputes ideològiques; no obstant això també comentà que el llibre té una lectura de la història de l’origen i desenvolupament de la identitat valenciana i que, clarament, poden haver discrepàncies ideològiques en aquesta lectura. Després, Vicent va continuar l’acte assenyalant que avui no parlaria del llibre en si i que com suposava que els assistents tenien cert sentiment valencianista, parlaria de la seua investigació i de certs tòpics falsos de la història dels valencians. El primer tòpic que anomenà és el de què els valencians som espanyols des de temps immemorables i que Espanya té una identitat col·lectiva mil·lenària o, segons una cita d’Esperanza Aguirre a l’inici del seu llibre de tres mil·lennis. Per a tombar aquest tòpic és remuntà a l’època d’Hispània per explicar que no és cert, ja que els romans reconeixien Hispània com un lloc geogràfic com podrien ser els Pirineus o qualsevol zona que, existint un nom per a ella, no es correspon a una identitat nacional col·lectiva. Després, mostrà diversos mapes de la distribució territorial de l’època i va posar exemples d’emperadors romans, com ara, Adrià, que tot i que el seu lloc de naixença fóra Itàlica (Hispània), evidentment no sentí mai cap sentiment d’identitat espanyol, sinó romà. També manifestà que al segle XIX, en la formació a Europa dels estats-nació, moltes vegades els historiadors pretenien fer que les seues nacions existiren de manera mil·lenària encara que fóra fals, com també passa a França on intenten remuntar-se als gals o abans. Un altre tòpic que va esmentar és el de què abans de la constitució de València com a regne, ja hi havia valencians, és a dir, que abans de constituir el Regne de València, els habitants àrabs ja tenien una identitat valenciana. Per a tombar aquest tòpic Vicent, assegurà que el que hi havia abans eren taifes i que com sol passar en molts territoris àrabs, aquestes tenien normalment una manera tribal de viure i no constituïen una identitat col·lectiva, a més hi havia moltes taifes andalusines que després no han constituït un territori propi com són els casos de la taifa de Toledo, Badajoz o Sevilla. Vicent també mostrà uns mapes de la distribució de les diverses taifes i de com la taifa de València (Balansiya) no era territorialment com el que després seria el Regne, sinó que hi hagueren diverses taifes diferents, com la d’Alpont o Albarrasí, que no constituïen una identitat pròpia entre totes, sinó diferent amb una forma de vida tribal. Continuà parlant de la creació del Regne per part de Jaume I, ens digué que quan Jaume I el crea, al contrari del que volia Aragó, el va dotar de furs propis. També ens explicà que els furs en un principi sols els van tindre els territoris reials de Jaume I, com València, Dènia i Xàtiva, entre altres; la resta del Regne es regirà en un principi pels furs aragonesos o dels diferents senyors feudals o eclesiàstics. Vicent remarcà la importància d’aquest fet, ja que a partir de quan València, Dènia Xàtiva … Juren defendre per damunt de tot els furs, serà quan s’accelera i es crea eixa primera identitat valenciana cap al 1350-60 i continuarà fins a la caiguda del Regne; a més serà reconeguda ja per Catalunya i Aragó, ja que fins aleshores es referien als habitants del Regne com a “els que habiten el regne de valència” i no amb el gentilici de valencians. També explicà, en to irònic, que aquella primera identitat era molt diferent a l’actual, ja que no existien ni la cassalla, ni les falles, ni la paella, Vicent comentà que aquella identitat girava entorn a la defensa dels furs i de la Generalitat per a garantir uns drets propis. Es podria dir que el sentiment identitari valencianista nasqué i s’enfortí en la lluita contra els nobles aragonesos i les seues pretensions de convertir el nou Regne en una província més, aragonesa. Finalment l’acte conclogué amb un torn de preguntes on l’autor del llibre contestà curiositats dels assistents com, per què Jaume I crea un nou Regne? Com saben el percentatge de pobladors del Regne? Jaume I va repartir el regne als fills? I diverses preguntes més que va respondre d’una manera amena, ben exposada i ben documentada. I per acabar s’hi inicià la venda del llibre amb les seues corresponents dedicatòries signades per l’historiador.
