II Jornada sobre els altres parlars valencians.
Edició a cura dʼEmili Casanova i pep aparicio guadas
Editorial Denes-Col·lecció Estudis
Dir la realitat… no sé ben bé amb quines paraules puix a l’escola ens introduíem, poc a poc, en el castellà, una llengua en certa manera un poc artificial per a nosaltres però amb la qual ens iniciaven en el procés de substitució lingüística per una banda i, per altra, alhora, en la construcció de representacions mentals i/o lingüístiques d’altre caire… i tot aquest fenomen el fèiem de la mà de les i dels mestres, dels retors…
puix en casa i al carrer tractaven de conciliar la doble articulació de parlar i dir que ens arrelava a la nostra propera comunitat d’acollida –on les qüestions comunes eren abordades d’una altra manera, amb una altra llengua, en diferents plànols: comunitari, social, universal… amb unes connotacions entre profanes i sagrades- però als establiments educatius, religiosos… la pràctica civilitzadora era una altra i, a més a més, pretenia i aconseguia la mediocre modernització que, per i a través de la llengua, trauria del perenne endarreriment rural-cultural a la nostra comarca, sense el reconeixement, és clar, dels nostres senyals d’identitat i, simultàniament, de la nostra singularitat lingüística i, ambdues variables, conformadores del nostre caràcter lingüístic i nacional que, des d’aquesta perspectiva, posa en dubte tant la banal proposta d’una exclusiva repoblació castellana –en virtut de la cessió per part de Jaume I de la vil·la a l’orde de Sant Jaume de l’Espasa, com si el conjunt total de la població foren aquests monjos-guerrers, a més de senyors feudals, i no una amalgama de població autòctona morisca a la qual s’afegirien una barreja de repobladors de diferents llocs però bàsicament colonitzadors catalans i aragonesos que configurarien el substrat lingüístic i cultural a Énguera i a la nostra comarca- com l’absoluta provisionalitat de la dualitat territorial i lingüística plantejada per altres autors.
Caldria doncs aprofundir, per tal de poder avançar en la concepció-construcció d’aquest politema que potser ens possibilite reflexions i investigacions desinteressades a l’hora de parlar i dir sobre la nostra comarca, des d’una perspectiva i dinàmica complementàries, tant des de l’acadèmia com des de les investigacions populars, fent un notable exercici de visibilització d’aquestes investigacions, propiciant un diàleg inter-in-depenent entre diferents perspectives discursives i, finalment, aconseguint la materialització d’aquestes investigacions sobre la parla i, amb ella, del patrimoni i la cultura immaterials i materials del nostre territori.
