Empar Marco, corresponsal de TV3 al País Valencià, estava convalescent d’una operació quan Alberto Fabra va anunciar que tancava Radiotelevisió Valenciana. Tot i així, de seguida va demanar que la portaren en cotxe cap al Palau de la Generalitat, on es concentraven els treballador de l’ens, que havia sigut la seua casa anys arrere. Marco va treballar com a lingüista, i així va ser com va conéixer Esperança Camps, una periodista menorquina acabada d’arribar a València. Li va haver d’ensenyar a dissimular l’accent balear. Ahir Empar Marco i Esperança Camps van presentar a la llibreria Pròleg de Barcelona la novel·la “Vertigen”, que té com a rerefons l’apagada de RTVV. El llibre narra la història d’un periodista grec arribat a la València dels dies de l’ocàs dels mitjans públics.

El protagonista del llibre reviu el seu acomiadament de la televisió grega, s’enamora, es topa amb una extrema dreta vinculada a Alba Daurada… “Vertigen” està escrit a quatre mans, encara que a vegades no sabien “què havia escrit cadascuna”. És la primera incursió literària d’Empar Marco i el primer treball publicat per la nova editorial Sembra Llibres. Però sobretot “Vertigen” és l’alliberament de Camps i Marco, la “taula de salvació” que van trobar quan RTVV s’ensorrava. La periodista menorquina, acomiadada d’RTVV malgrat que hi havia accedit via oposició, continua cobrant un sou del mitjà, com els altres vora 1400 treballadors. Camps va advertir als excompanys que “Vertigen” no s’ha de llegir “surfejant” per a trobar-se. Els personatges es van construir a partir d’alguns perfils de treballadors de Canal Nou i Ràdio Nou, però són de ficció: “O no”.

Davant la mirada atenta de Neus Bonet, presidenta del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Camps va lamentar que els valencians tenen “un fetge que ho digerix tot” i Marco va criticar que “oblidem massa ràpid”.

Jordi Velert Irles

Comparteix

Icona de pantalla completa