Posicionament del BEA sobre el decret de Plurilingüisme

Des del BEA considerem el nou decret del plurilingüisme molt poc ambiciós i clarament decebedor respecte a les nostres expectatives. Tot i que reconeixem certs avanços com el fet d’incentivar l’ensenyament plurilingüe amb la certificació de títols oficials o el de vincular un augment de la docència en anglès a una major presència del valencià, en general resultar ser poc més que un canvi de denominacions dels programes actuals i seguix situant el castellà en una situació dominant respecte a la nostra llengua pròpia.

No podem negar que el valencià és una llengua minoritzada al nostre territori i per tant requerix d’una protecció especial; i en eixe sentit l’ensenyament és un camp fonamental. L’esborrany actual confia la decisió en els propis centres i, per tant, no garantix l’extensió del valencià com a llengua vehicular en l’ensenyament als territoris històricament valencianoparlants. Els centres on fins ara s’apliquen línies en castellà podran seguir optant pel seu equivalent, el nivell bàsic, i res fa pensar que vagen a canviar de sobte d’opinió; especialment als centres privats i concertats, històricament més bel·ligerants amb l’ensenyament en valencià. És més, existix fins i tot el risc de reduir l’ensenyament en valencià en aquells centres on les línies en castellà són majoritàries i ara s’hagen de decantar per un nivell o per l’altre, ja que és difícil creure que trien ara l’opció minoritària al seu centre. Al nostre país actualment només un 30% de l’alumnat estudia en valencià; per tant, no és descabellat pensar en eixa opció i ens pareix perillós deixar la porta oberta a pegar un pas arrere tan gran.

Tot i això, l’esborrany no és definitiu, i ara és el moment de negociar-lo a la mesa sectorial, on s’inclouen sindicats de professorat i associacions de pares i mares d’alumnes. Des del BEA encara confiem en poder millorar tots estos aspectes al decret definitiu, i per a tal fi exigim que s’incloguen també representants de l’estudiantat perquè es tinga en compte la seua visió, ja que som els i les usuàries finals i a qui més ens afectarà el decret.

D’altra banda, tot i ser conscients què este és un tema que excedix les competències d’un decret i requerix una reforma o derogació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, volem ressaltar que l’eliminació de l’exempció del valencià en zones castellanoparlants seguix sent una assignatura pendent i hauria d’incloure’s urgentment en l’agenda del Consell. Qualsevol ciutadà del País Valencià hauria de tindre garantit un coneixement mínim d’ambdues llengües oficials, independentment d’on curse els seus estudis. És fonamental superar i avançar en la Llei d’ús i ensenyament del valencià, també tímida i insuficient des del seus inicis (i bona prova d’això és la impossibilitat d’estudiar en valencià de vora 125.000 estudiants que desitgen fer-ho o, més enllà de l’àmbit de l’ensenyament, la falta del requisit lingüístic en l’administració) per garantir els drets dels i les valencianoparlants.

Des del BEA defensem una educació que garantisca als i les valencianes el domini d’ambdues llengües oficials i almenys una estrangera, i, per tant, seguirem reclamant un model verdaderament plurilingüe on el valencià siga la llengua vehicular, l’única forma d’assolir el nostre objectiu. Seguirem treballant per una educació pública, democràtica, de qualitat i valenciana.