No ha estat així. Potser creia que era més important que el curs començarà una setmana més tard del que havia proposat la innominable antecessora. I amb açò contents i boquetes callades. Han passat els dies i tindrem més hores i més alumnes i més companys suprimits i desplaçats. I ens preguntem,on són la valentia, la dignitat i la voluntat de canvi? Ni es pot ni s’ha de ser conseller de tots. S’ha de ser conseller de l’ensenyament públic, de la decència, de la valentia i del País Valencià.
Podíem haver estat un País pioner en la insubmissió a la LOMCE, però alguns companys comencem a pensar que no serem pioners en res. Malauradament, el gregarisme tornarà a ser marca de la casa. Esperem i esperem…i a hores d’ara els nostres centres són un veritable merder. Esperem i esperem… Com són d’importants el temps i el coratge, i la coherència!!!!!! I al remat digueu-me impacient, sí, ho sóc. I què?
Rafael Martí Ferrando
