Juan Carlos fou dessignat d’acord amb la llei feixista de successió promulgada el 1947, dos anys després que s’acabaren d’omplir les immenses foses comuns del cementiri de València. Fou la culminació d’una carrera per a ser l’el·legit del dictador i que començà a Estoril, amb al gatell premut d’una pistola fumejant.
Així s’arribà a la transició i el 23F, les últimes voltes de rosca de la reconversió del règim. A la continuitat li digueren democràcia, amb la porta tancada a l’autèntic dret a decidir de la ciutadania i a l’autodeterminació dels pobles. Malgrat el patiment, les morts, les vides trencades a la presó.
La monarquia simbolitza millor que res aquesta estafa. Fou encolomada dins d’una Constitució venuda com un tot o res mentre feien sonar els sabres dels espadons de sempre i ens amenaçaven amb la fi de la seua pau, la de l’espoli econòmic i el genocidi cultural de sempre. La de la mal anomenada batalla de València, l’assassinat impune de Guillem Agulló o la corrupció generalitzada dins la xarxa del PP valencià.
Ara, s’ha caigut el teló del que sempre han ocultat i han aparegut les estafes, la corrupció, els comptes a Suïssa, les imputacions judicials. I la monarquia torna a ser el millor símbol d’un règim que ja no enganya, que aplica sense cap pretext ni cap argument l’agenda neoliberal, que ens continua furtant el futur malgrat que ha estat descobert. Que s’aboca al precipici de les properes eleccions sense cap credibilitat.
I, ara, canvien el rei mataelefants pel príncep blau i la ventafocs, en un intent desesperat de tornar a treure conills del barret per a amagar els seus trucs. Nosaltres, ja no ens els creiem.
Nosaltres volem decidir per un sistema sense privilegis de naixement, on la representació siga autènticament democràtica i sempre revocable. Volem decidir per una constitució que sempre siga millorable, que no estiga tancada a pany i forrellat per a protegir els de sempre.
Des de la PDaD diem ni rei, ni monarquia. Diem República dels valencians i les valencianes.
Plataforma pel Dret a Decidir
