Fa quasi dos anys, l’Assemblea Oberta de Pego va encetar un procés de recuperació d’aquest espai davant la immobilitat de les institucions. Com bé sabem, el model de gestió proposat pretenia construir un espai veïnal i associatiu autogestionat en forma de democràcia directa, un espai públic i comú, on es puguen construir i materialitzar projectes socials i culturals.
La lògica de les institucions entropessà amb la nostra proposta i estiguérem any i mig de negociacions amb l’Ajuntament, amb pujades i baixades. Després de l’estiu de 2015, la cosa va reprendre força.
El 28 de setembre, en la presentació el model de gestió proposat per l’Assemblea Oberta, l’Ajuntament donà el vistiplau per engegar aquest projecte –tot i que no el comparteixen amb la seua totalitat-, i decidiren acompanyar el procés.
Després de diferents presentacions del model de gestió proposat i jornades de treball –on es donava cabuda de forma oberta i ampla a modificacions, canvis i reorganitzacions dels postulats del model proposat-, encetem la primera assemblea general de l’Institut el 14 de novembre de 2015.
L’assemblea oberta administrà una fitxes de registre per a associacions i projectes a l’espai. Som, i érem, més d’una vintena d’associacions amb pretensions, les quals avançàvem conjuntament amb les regidories encarregades de l’espai: la de Participació i la de Cultura. Caminàvem juntes, tot i algunes certes discrepàncies necessàries i sanes.
Comencen a reunir-nos de forma constant. Les assembles generals de l’institut giraven vers a les formes de finançament, assignació d’espais, gestió de l’obertura de l’espai, necessitats comunes i de cada col·lectiu, etc.. Com en tot procés assembleari real i de base, els debats es feien llargs, però productius.
Realitzàrem diferents jornades de neteja, convidàrem a altres col·lectius amb experiències semblants, debatérem una i altra vegada sobre les qüestions que ens causaven interès, férem activitats per captar ingressos per al fons comú, i moltes coses quotidianes que començaren a donar vida als col·lectius i a l’espai.
A principis d’any quedà resolta la cessió de l’espai per part de Conselleria a l’Ajuntament, en la totalitat de les infraestructures de l’antic IES Enric Valor. Tot seguit, ens constituïm com a entitat legal per a poder assumir la cessió d’ús de l’espai.
Arribat febrer, plantegem l’obertura de l’espai en les condicions necessàries per a la seua utilització diària, i seguint la dinàmica de ser un projecte obert al qual pot incorporar-se qualsevol persona o col·lectiu –sempre atenent a certes condicions bàsiques, com el respecte mutu, establertes en el model de gestió-. Consideràvem que el procés ja havia madurat el suficient per a començar a fer un ús quotidià de l’espai. Havíem respectat i cuidat els nostres temps, i també els de les institucions, així com ens asseguràvem –i ho seguirem fent- de tenir un esperit crític i reflexiu en tot el trajecte.
S’acordà una assignació d’aules en funció de les necessitats de cada col·lectiu, i totes comencem a treballar tant l’espai propi com el comú. L’antic IES Enric Valor ha passat de ser un niu de mala herba, pols i cristalls trencats, a semblar un edifici reformat; les jornades de neteja, treball comú i la gran quantitat de recursos bolcats tingueren el seu fruit.
No obstant això, a principis d’abril, l’Ajuntament paralitzà el procés de forma unidireccional.
A una setmana de l’acte d’inauguració, a l’assemblea general on s’aprovarien els actes proposats per la comissió d’activitats, l’Ajuntament es plantà i negà l’obertura. Les assistents ens quedarem parades. Bé, feia dos setmanes les regidories encarregades aprovaven conjuntament a l’Assemblea aquesta data d’obertura sense cap tipus de problema. Sentíem que s’havia traït una decisió presa de forma comú i assembleària per totes les associacions del projecte i, inclús, les pròpies regidories.
La regidora de cultura exposava la necessitat d’aturar el procés i retardar l’obertura per diferents problemes referits a la infraestructura i manteniment de l’espai.
Les diferents associacions de l’institut es preguntaven perquè aquestes qüestions no havien estat resoltes abans, i perquè se’ns comunica a una setmana de l’obertura. Després d’un intens debat, decidirem encetar negociacions de nou.
Passades dues setmanes i amb diferents reflexions, ens reunirem amb les regidores per parlar les línies roges de les dues parts. A la reunió es parlà de com resoldre el problemes que plantejaven, nosaltres aportarem diferents solucions, però la qüestió es centrà en debatre el model de gestió, i sobtadament, ens ensenyaren un model nou sobre el qual podríem debatre.
A dia d’avui, estem a l’espera de que ens l’envien. Després d’aquest succés, seguim obertes a la negociació de diferents qüestions i propostes, a una col·laboració amb l’Ajuntament.
Tot i que estiguem obertes a negociar diferents qüestions i a rebre propostes, no obliden quins són els nostres propòsits inicials: un espai autogestionat per crear xarxa associativa i veïnal, i no un hotel d’associacions –amb bidell inclòs- sense cap tipus de relació de cooperació i solidaritat entre elles.
El municipi de Pego, amb 10.331 habitants té més de seixanta associacions. Som un poble que respira associacionisme. No obstant això, cal cuidar les formes, ja que cada vegada més ens trobem amb lògiques de competència, afany de protagonisme, notorietat personal, interessos privats, etc.. La importància de nodrir el món associatiu i veïnal de base rau en la capacitat que té en generar projectes comuns amb beneficis per a totes. Si fem una ullada arreu del País Valencià, hi ha un fum de projectes que caminen en aquest sentit: des del Casal Popular Tio Cuc, passant per Ca la Mera, Ateneu Popular Parc d’Alfafar, Centre Cultural tres Forques, La Col·lectiva del barri Cabanyal, Naus de Ribes de Russafa, el CSOA l’Horta, el Solar Corona, la Maranya de Benicàssim… i molts més que podríem seguir citant.
Com venim defensant, l’antic IES Enric Valor és un lloc idoni per a la consecució d’aquests propòsits; un espai comú on ens trobem i debatem com a comunitat les veïnes i col·lectius del poble. Una espurna per vertebrar un teixit veïnal i associatiu amb valors de solidaritat i cooperació.
Des de l’Assemblea Oberta de Pego creiem necessària la implicació de les institucions i recursos públics des de l’inici del projecte. Per això, instem a l’Ajuntament de Pego a que col·labore amb aquests propòsits, com bé s’aprovà amb la moció del 3 de juliol de 2014, en la qual s’apel·la a la importància de la participació ciutadana per dur-ho endavant. Instem a que permeta desenvolupar iniciatives proposades i gestionades pel veïnat, les quals alimenten la participació, donen respostes a necessitats socials i reforcen les relacions i la identitat local.
La confiança en la població ha de ser un requisit dels autodenominats “governs progressistes”, de les institucions que intenten respondre a les demandes socials i no a les pugnes electorals ni interessos privats. Els recursos públics han de ser de i per al poble.
Assemblea Oberta de Pego
