Mónica Bagrado, la nova presidenta del Consell Social de la UPV, arriba amb idees renovadores. O almenys això creu ella. Comparteix els ideals transatlàntics del rector, Francisco Mora: l’Institut Tecnològic de Massachusetts i la Universitat d’Harvard. Els seus objectius: transformar la UPV en una empresa. El seu vocabulari: model de negoci, optimitzar beneficis, pressupost, diners, visió global, identificació de clients, etc. La Sra.Bagrado ve de Celestica, nom d’etimologies espacials, i sembla anunciar-nos un futur poc celestial. Està en el seu dret. Però la Sra. Bagrado està mal informada. Tants anys vivint en el món mercantil li han fet oblidar, o potser mai no ho ha aprés, que la Universitat no és ni ha de ser una empresa. És bastant més: Mater et magistra. Encara que estiga en llatí -ella és d’anglès- segur que ho entén si li ho traduïm: ciència i docència.
Per això, el que hem de fer, abans de res, és investigar molt i bé, captar recursos d’on siga (públics i privats) i transferir coneixement (a alumnes i a empreses). Alguna cosa, Sra.Bagrado, caldria recordar-li del que deia Ortega, res de sospitós per ser un liberal, però és clar, un home cabal, de quina havia de ser la missió de la Universitat: formació dels professionals, investigació i difusió de la cultura. Aplique-s’ho Sra. Bagrado i les coses aniran per bon camí.
Per cert, es diu que encara que com vostè mateixa afirma “la situació actual no és la millor” la seua primera decisió ha estat fer que canvien els mobles del seu despatx. Què poc innovador! Fins i tot en el cas, poc problable, que el cost haguera estat sufragat amb els primers beneficis dels seus revolucionaris mètodes. De segur, no haurà estat així i ens temem que, com sempre, el cost d’aquesta mesura haurà anat a càrrec dels contribuents.
Rosa Gutiérrez
Representant STEPV-Iv UPV
