Empar Moliner presenta
De què fuges, qui et persegueix?
Un llibre d’Empar Moliner escrit amb sensibilitat, passió i sinceritat.
En el llibre De què fuges, qui et persegueix?, l’autora ens explica el canvi vital que ha significat per a ella el fet de córrer: les sensacions, els personatges que troba, la primera marató de Barcelona, la mítica de Nova York, les lesions, la disciplina física… Tota una filosofia de vida que desenvolupa en un relat emocionant i commovedor que va molt més enllà de l’esport.
Un llibre brillant que ens arriba en el millor moment d’una autora imprescindible.
De què fuges, qui et persegueix?, és el llibre més personal i íntim de l’Empar Moliner
“Algú dirà (i amb raó) que tot això que explico, aquestes èpiques nicieses, podria explicar-les si només passegés. És cert. Però mentre pugui correré, perquè córrer m’apropa de manera diferent a les coses. Quan torno de passejar estic contenta, però quan torno de córrer estic eufòrica. M’agrada anar de pressa. De què fujo? De tot. Qui em persegueix? Tots els altres. Per què? Per si de cas.”
Empar Moliner
Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) es va donar a conèixer amb el recull de relats L’ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la novel·la Feli, esthéticienne (Premi Josep Pla 2000). Posteriorment ha publicat els volums de relats T’estimo si he begut (Premi Lletra d’Or 2005), No hi ha terceres persones i els reculls d’articles Busco senyor per amistat i el que sorgeixi i Desitja guardar els canvis? El 2012 va publicar la novel·la La col·laboradora, seguida de
Contes infantils contra tot pronòstic. L’any 2015 va guanyar el Premi Mercè Rodoreda amb Tot això ho faig perquè tinc molta por. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita.
De què fuges, qui et persegueix?, un llibre per als amants de l’esport i de l’atletisme, però, sobretot, per a tots aquells a qui els agraden les històries vitals i de superació d’un mateix.
“A mi tot em provoca una gran addicció. I el running, també. Ho necessito, amb l’esport genero unes endorfines que van molt bé per escriure.” Empar Moliner
