Autor: Armand de Fluvià
Pròleg: Francesc Cabana
Escuts: Xavier Garcia
Relleu portada: Brian Caffrey
Direcció i producció: Ignasi Ametlla
Format: 30 x 42 cm (A3)
Presentació: Relligat en tela i daurat
Paper: berjurat blanc-cru 120 gr.
ISBN: 84-941352-1-7
Pàgines: 139, 78 famílies i 56 escuts en color.
P.V.P. : 180 euros
Per a veure el contingut:
http://ametlla.es/nobiliari/index.html
Altres publicacions:
http://icgenher.cat/?page_id=56
ICGenHer
www.icgenher.cat
www.zonallibres.cat
correu@icgenher.cat
armand de fluvià i escorsa
UNA GRAN OBRA NOBILIARI GENERAL CATALÀ
en cinc volums segles ix a xxi
CARACTERÍSTIQUES
Per la seva estructura i total independència, els cinc volums no es publiquen per l’ordre establert. El primer volum és el cinquè i després el primer, segon, i així successivament, fins al quart. La seriositat i el rigor històric és fonamentals a l’obra. Els volums tenen un format de A3, apaïsats. El tipus de quadre o arbre genealògic és el descendent, amb expressió -sempre que siguin coneguts- dels llocs i dades (dia, mes i any) de naixement, matrimoni i defunció de cada personatge.
Sempre que es coneguin, s’expressen els principals càrrecs i dignitats de cada personatge, així com els títols nobiliaris i les dades de concessió i d’ennobliment. Cada volum aporta una introducció d’un historiador de renom i solvència, que exposaran el paper i la funció social de la noblesa a les distintes èpoques de la història. L’obra aporta escuts heràldics d’aquelles famílies de les quals en tenim constància documental o gràfica.
IMPORTÀNCIA NACIONAL I INTERNACIONAL DE L’OBRA
És una eina fonamental i de gran utilitat per als investigadors i afeccionats, tant nacionals com estrangers, que disposarà d’una obra fàcil de consultar, d’un material de gran interès per situar o emmarcar personatges i famílies en treballs i estudis biogràfics, històrics, sociològics, estadístics, demogràfics, o de caràcter personal pel fet de descendir-ne.
Cal tenir present que s’hi inclou:
Famílies del Principat (inclosa la Catalunya Nord) que hi han romàs sempre o han passat a altres parts dels Països Catalans, a Euskadi, Aragó, Castella, Galícia, Canàries, Occitània, Sardenya, Sicília, Nàpols, Grècia, França, Àustria, Iberoamerica (Cuba i Xile, principalment), etc.
Famílies estrangeres ennoblides a Catalunya, procedents principalment d’altres països de la Península Ibèrica, de la Península Italiana, d’Occitània, França, els Països Baixos, Alemanya, etc.
Omplirà un buit que ens cal evitar que hi sigui, ja que ens posem al nivell d’altres països d’Europa, on fa temps que aquesta tasca de recerca és feta i publicada. Exemples, entre d’altres, que cal destacar:
Arnaud, Etienne: Repertoire de généalogies françaises imprimées.
Burke’s genealogical and heraldic directory of the peerage, baronetage and knightage (diferents edicions).
Debrett, J.: The peerage of England, Scotland and Ireland, containing a genealogical account of all the peers, baronets…to which is added the extinct peerage (diferents edicions).
Fernández de Bethencourt, Francisco: Historia genealógica y heráldica de la monarquía española, amb deu volums (inacabada),
Anales de la nobleza española (quinze volums apareguts).
García Carraffa, Alberto i Arturo: Enciclopedia heráldica y genealógica hispano-americana (noranta-set volums publicats). actualment continuada per Endika de Mogrobejo.
Genealogisches Handbuch des Adels, continuador del famós Almanach de Gotha.
Giraud, A. & Huberty, M.: L’Allemagne dynastique (set volums publicats).
Isenburg-Büdingen, príncep Wilhelm Karl von und zu: Europäische Stammtafeln, continuada pel baró Frank von Loringhoven, i finalment per Detlev Schwennicke. Ja n’han sortit vint-i-cinc volums.
Mayaud, Bernard: Recueils de généalogies angevines (nou volums).
Mugnos, Filadelfo; Teatro genealogico delle famiglie nobili, titolate, feudatarie ed antiche del regno di Sicilia, viventi ed estinte.
Reverend, Albert: Les familles titrées et ennoblies au xix siècle (onze volums).
Ruchaud, Jean-Louis: Généalogies limousines et marchoises.
Sors de Solmont, comte de: Généalogies des provinces du Nord.
Spretti, Vittorio: Enciclopedia storico-nobiliare italiana (nou volums).
Stokvis, A. M.: Manuel d’histoire généalogique.
Sturdza. príncep Mihaïl-Dimitri: Grandes familles de Grèce, d’Albanie et de Constantinople. Dictionnaire historique et généalogique.
ESTRUCTURA DE L’OBRA
El projecte té, cinc parts o volums: Cada entrada és una família noble i cal tenir en compte que una homonímia en el cognom no vol dir una sola família o llinatge. Hi ha molts cognoms homònims que no tenen cap relació els uns amb els altres. Les genealogies poden ser molt curtes—perquè hem trobat molt poca informació—i altres més llargues o molt més llargues. Tot el que s’ha trobat és el que apareix en aquestes taules genealògiques. Només inclosos els llinatges dels quals consta que són nobles, i que els noms dels llinatges apareixen en llur forma correcta en català. Una dificultat és la d’esbrinar l’origen de la noblesa (immemorial o de privilegi, i en aquests darrer cas si és privilegi d’ennobliment pertany a un llinatge urbà o rural). També cal dir que es consideren catalans aquells llinatges a les quals els ha estat concedit un privilegi nobiliari català o s’han establert definitivament i per més de cent anys a Catalunya. També estan inclosos els llinatges catalans ennoblits fora de Catalunya.
Volum V (editat)
d. Famílies ennoblides per concessió de títol nobiliari del Regne, després de l’anomenada «confusió d’estats» (ennoblides entre 1816 i 2003. En negreta les que són subsistents. Pròleg de Francesc Cabana i Vancells. Són 78 famílies: Agelet 1912, Arruga 1950, Artal 1912, Balaguer 1930, Balanzó (abans Balansó) 1921, Baró 1875, Bau 1973, Bonet 1901, Borrell 1860, Bosch-Labrús (abans Bosc) 1926, Brunet, 1836 Brusi 1875, Cabrera (1840) 1875, Carles (ara Carles-Tolrà) 1896, Carulla 1919, Castelló 1846, Clarós 1849, Claveria (1848), Colombí 1816, Cussó 1921, Dalí 1982, Esteva (abans Esteve) 1831, Fabra 1889, Falguera 1861, Ferratges 1887, Ferrer 1889, Fleix 1833, Fontanellas (abans Fontanelles) 1849, Forgas (abans Forgues) 1919, Garriga-Nogués (abans Garriga) 1921, Gibert (1856), Girona 1893 i 1917, Godó 1916, Griñó (abans Grinyó) 1920, Güell 1865 i 1877, Güell 1908, Jover 1896, Julià 1901, Lacambra 1927, 1833, Manso 1844, Maristany (abans Marestany) 1911 i 1918, Milà 1926, Miquel 1925, Mola 1948, Moré (abans Morer) 1879, Muntadas (abans Muntades) 1908, Nuet 1871, Oró 2003, Pla 1884, Prim 1843, Puig 1848, Quadras (abans Quadres) 1900, Rabell 1897, Remisa 1840, Rialp (abans Rialb) 1925, Riera 1833, Rius 1871, Rius 1888, Robert 1891, Romañà (abans Romanyà) 1913, Romeu 1888, Romeu 1922, Rumeu (abans Romeu) 1901, Sagnier 1922, Sala 1926, Samà (abans Samar) 1860, 1872, i 1893, Samaranch 1991, Sanllehy 1919, Sanpera 1913, Sarri 1897, Sert (abans Cert) 1904, Sicart 1875, Soler 1880, Tàpies (2010), Tarradellas (abans Terradelles)1986, Torroja 1973, Vilallonga 1901, Vives 1833.
Volum I (en preparació)
a. Llinatges i famílies comtals i vescomtals (tots els primitius comtats: Barcelona, Besalú, Cerdanya, Empúries, Osona, Pallars Sobirà i Jussà, Ribagorça, Rosselló, Tarragona, i Urgell; i vescomtats: Àger, Barcelona, Bas, Berguedà, Cabrera, Cardona, Castellbò, Castellnou, Cerdanya, Conflent, Fenollet, Ribes (v Barcelona), Rocabertí, Santmartí (v Barcelona), Tarragona, Tatzó, i Vilamur, entre 50-60 quadres genealògics).
