Un és el recurs a tocar la fibra sensible del públic, que resulta molt efectista i, alhora, molt útil per fixar, de forma interessada i sovint també perversa, els límits en què es pretén que quede acotat el significat dels fets mostrats.
El segon recurs és mostrar la realitat com un espectacle, sense escrúpols i amb tota l’obscenitat. La guerra en directe, la morbositat del carnatge i la falta absoluta de respecte per la intimitat de les víctimes en son les línies mestres. Les dues tècniques tenen abasts solapats: tant l’espectacularitat com el recurs a la llàstima solen narcotitzar les consciències i posar-los tots els entrebancs possibles a una comprensió assenyada i il•lustrada dels significat dels fenòmens. Hi ha, no obstant, una tercera forma de tergiversar la realitat, consistent en mostrar només determinades parts d’aquella , tot silenciant-ne unes altres. No és censura: només interés fragmentari.
Avui fa un mes van haver uns atemptats a París que van causar una xifra indecent de morts i ferits. Els mitjans de comunicació van tindre tema monogràfic per a molts dies, combinant les imatges de la brutalitat dels atacs amb les del dol dels ciutadans.
Poc després, assistíem a l’assalt del pis on s’hi aixoplugaven alguns elements de la yihad i a l’enlairament dels avions francesos i posterior bombardeig de les suposades bases de l’Estat Islàmic. En contrast, els mitjans a penes s’han fet eco de la terrible situació que hi ha a Burundi els darrers mesos, al cor atribolat d’Àfrica on, amb l’ajuda de l’exèrcit i dels paramilitars, els partidaris del president Pierre Nkurunziza, al poder de forma fraudulenta, assassinen sense pietat els opositors seguint consignes expresses de no deixar-ne cap. Fa dos dies, a la capital Bujumbura, van deixar un rosari de cadàvers tirats pels carrers, executats a sang freda, segons els testimonis.
Al peu de l’article adjunte dos enllaços d’internet sobre el que escric.
Les notícies, malgrat la seua gravetat, han passat de puntetes pels telediaris i per les planes de la premsa, vorejades amb un menyspreu inqualificable per un allau d’anècdotes intranscendents i fastiguejants sobre la campanya electoral, el futbol, el tercer grau concedit a la tonadillera i altres bajanades de la mateixa mena. Els morts no son occidentals i no semblen meréixer el mateix tractament. En un i altre cas ha quedat foragitat el pensament. El manament bíblic ressona, però hom fa el possible per no sentir-lo o per endolcir el seu significat radical.
Uns s’han apropiat el dret a decidir sobre la vida d’uns altres i molts només reaccionen si veuen amb els ulls. El significat profund de la vida humana es trepitjat amb el major menyspreu, i només el fet d’haver-se’n assabentat deuria ser suficient per induir el pensament més elevat i la reacció més enèrgica. Una vegada més, la raó es compta entre les víctimes.
/internacional/2015/12/12/566c51e1e2704e86118b469b.html https://www.amnesty.org/es/countries/africa/burundi/report-burundi/
Miquel Morera Llorca
