En el vaixell inflable en el qual viatjava Collins, que estava embarassada de 9 mesos, hi havia 120 persones, entre elles 6 xiquets.
Collins era auxiliar d’infermeria en un hospital militar a Douala, Camerun. Portava dos anys treballant sense rebre salari algun, per la qual cosa ella i el seu espòs van decidir dirigir-se a Banki, al nord del país.
Mesos més tard, Boko Haram es va fer amb el poder de la ciutat i els seus integrants van segrestar Collins i el seu espòs. Després de passar dos mesos retinguts per força en la muntanya, Collins va aconseguir escapar amb l’ajuda d’una dona major. El seu marit no va poder eixir d’allí.
En aqueix moment, Collins va començar un dur viatge de 6 mesos que finalment la va portar fins a Líbia. Durant el trajecte, amb l’embaràs en un estat ja molt avançat, va ser colpejada diverses vegades. Moltes de les dones que viatjaven amb ella van córrer una sort encara pitjor que ella, ja que van ser violades en repetides ocasions.
Quan els integrants del Dignity I la van trobar en aquella barca inflable a les 8 del matí, prompte es van adonar del grau de sofriment que reflectia en la seua cara; les contraccions del part ja havien començat. Ràpidament la van pujar a bord perquè poguera rebre atenció mèdica.
Astrid, matrona de MSF, va ser l’encarregada d’ajudar Collins a donar a llum al seu bebè. El part es va desenvolupar sense problemes i el xiquet va nàixer sa. És el segon fill de Collins i es dirà “Divan”.
A més de deixar arrere el seu marit, del que no té notícies des que va fugir de Camerun, Collins també va haver d’acomiadar-se de Warren, el seu altre fill, que sols té dos anys i que es va quedar a cura de la seua àvia materna.
Després del part, Collins va ser transferida a un vaixell de la Guàrdia Civil espanyola, que s’encarregarà de portar a tots dos fins a Itàlia.
