MSF reclama a les companyies farmacèutiques GlaxoSmithKline (GSK) i Pfizer que rebaixen els preus de la vacuna contra el pneumococ a 4,5 euros per xiquet i per les tres dosis en tots els països en desenvolupament i per a totes les organitzacions humanitàries. Després d’anys de negociacions amb ambdues companyies per a reduir el preu de la vacuna per al seu ús en les campanyes de vacunació que MSF realitza en països en desenvolupament i durant crisis humanitàries, MSF llança una campanya de recollida de signatures a través d’https://ponunavacuna.msf.es/firma per a demanar a la ciutadania que pressione als presidents de Pfizer i GSK, Ian Read i Andrew Witty, perquè reduïsquen el preu de la vacuna del pneumococ i poder augmentar el nombre de xiquets immunitzats davant aquest bacteri. La pneumònia, malaltia causada en la majoria dels casos per aquest bacteri, acaba amb la vida d’aproximadament un milió de xiquets a l’any.
La vacuna antineumocócica constitueix el 45% del total del cost de la vacunació completa d’un xiquet en els països pobres (el paquet complet de vacunació suposa la protecció contra 12 malalties). Aquesta vacuna és un exemple clar de vacuna amb un preu desproporcionat. Ara, el preu més baix disponible és de 9 euros per xiquet per a les tres dosis necessàries i est és el preu subvencionat disponible solament per a països pobres, a través dels mecanismes internacionals de finançament de l’Aliança per les Vacunes (GAVI).
Gràcies a aquesta vacuna, Pfizer i GSK han ingressat ja 28.000 milions de dòlars en vendes (26.000 milions d’euros) en cinc anys. La vacuna contra la pneumònia és la més venuda en el món. Solament l’any passat, Pfizer va obtenir més de 4.400 milions en vendes per aquest producte. Pfizer i GSK posen un preu tan elevat a la vacuna contra la pneumònia que molts governs i organitzacions humanitàries no són capaces de vacunar als xiquets. I açò succeeix quan el 75% dels xiquets del món segueixen sense estar immunitzats contra ella.
“Pfizer i GSK posen un preu tan elevat que molts governs i organitzacions humanitàries no poden vacunar als xiquets. Atès que fins al moment amb la venda de la vacuna contra la pneumònia han facturat milers de milions d’euros creiem que Pfizer i GSK poden permetre’s baixar el preu d’aquesta vacuna perquè tots els països en desenvolupament puguen protegir als seus xiquets. Perquè Quin sentit té una vacuna per a salvar vides si els més vulnerables no poden pagar-la?”, es pregunta Mila Font, delegada de Metges Sense Fronteres per a la Comunitat Valenciana.
“Coincidint amb el Dia Mundial de la Pneumònia, la setmana passada companys de MSF van tractar de lliurar 17 milions de dòlars falsos (la mateixa quantitat que guanya diàriament la companyia solament amb les vendes d’aquesta vacuna) al president Pfizer, Ian Read en la seu de la companyia a Nova York”, explica Mila Font.
Vora 1,5 milions de xiquets moren cada any per malalties com el xarampió, la pneumònia o les malalties diarreicas, totes elles prevenibles mitjançant la vacunació. En massa ocasions, les vacunes no arriben fins a les persones que més les necessiten en els països en desenvolupament. Els desafiaments per a reduir aquestes morts no són sol econòmics i també estan relacionats amb la feblesa dels sistemes de salut dels països en desenvolupament i les dificultats logístiques i de comunicació. L’augment dels preus en els últims anys (amb un paquet complet d’immunització que és avui 68 vegades més car que en 2001), la falta d’adaptació de les vacunes a la realitat dels països en desenvolupament i l’estricte calendari d’immunització també estan darrere de les causes que estan darrere aquesta situació.
“L’econòmic és solament un dels obstacles. També som conscients dels límits que ens imposa la cadena de fred – el fet d’haver de mantenir les vacunes a entre 2 i 8 º C i que suposa un dels grans desafiaments per a augmentar la cobertura de les vacunacions. Necessitem vacunes amb diversos antígens combinats i amb poques dosis que permeten la immunització completa d’un xiquet en un nombre mínim de visites; que siguen orals o a través de pegats –perquè puguem vacunar quan no hi haja infermers–; que siguen termostables (poden estar fóra de la cadena de fred durant un breu període de temps, just abans de la seua administració) i que mecanismes com GAVI, l’Aliança Global per a les Vacunes, que aconsegueixen preus reduïts, puguen emprar-se no solament en campanyes d’immunització rutinàries sinó també en vacunacions en situacions de crisis humanitàries i emergències”, conclou Mónica Teruel, enginyera valenciana de Metges Sense Fronteres que ha treballat en campanyes de vacunació en països com Sudan del Sud.
Per a explicar aquests desafiaments i la seua influència en el difícil procés de fer arribar les vacunes fins a zones remotes, MSF ha creat ‘Posa una vacuna’ https://ponunavacuna.msf.es/. En la web s’expliquen les diferents baules d’una cadena de vacunació que va des del centre logístic fins al terreny mantenint en tot moment la cadena de fred tant en el transport com en l’emmagatzematge.
