Nova Zelanda, a càrrec del Consell al setembre, va convidar a Metges Sense Fronteres a intervenir en la sessió.
Joanne Liu, presidenta internacional de MSF, ha pronunciat el discurs que us adjuntem.
Relacionat amb aquest tema us adjuntem també una breu actualització sobre la suspensió de les activitats en dos hospitals en l’est d’Alep després de resultar danyats en bombardejos anit. Es tracta de l’últim dels atacs a instal·lacions mèdiques.
Alguns dels punts fonamentals de la intervenció de Joanne Liu són:
Existeix falta de voluntat política entre els Estats membres del Consell que lluiten en les coalicions i entre aquells que consenten les seves accions. Som testimonis de l’enorme abisme i la hipocresia entre els compromisos i la falta d’acció per posar fi als atacs.
El Consell de Seguretat de l’ONU està fallant a l’hora de posar en pràctica la Resolució 2286, que fins avui s’ha quedat en el plànol de la retòrica buida. Encara que s’han pogut prendre algunes mesures, la veritat és que la situació en terreny s’ha deteriorat des de l’adopció de la Resolució: els atacs a la missió mèdica continuen amb aparent impunitat, des de Iemen a Síria.
Aquests atacs no són errors, són agressions il·legítimes i sense escrúpols a unes instal·lacions mèdiques en funcionament. Estem enfront d’un problema sistèmic:
A Síria, el bombardeig de les estructures de salut als territoris baix control rebel és un component integral de l’estratègia de guerra perseguit des de l’inici pel Govern sirià i els seus aliats. D’altra banda, els grups d’oposició també demostren poc respecte per la missió mèdica.
A Iemen, els atacs a instal·lacions i personal mèdic protegides formen part d’una guerra total que es caracteritza per pura negligència i per unes regles de combat laxes tant per part de la Coalició liderada per Aràbia Saudita com dels seus oponents.
Les regles d’enfrontament i els protocols que envolten el procedir en les hostilitats d’alguns estats erosionen la protecció dels centres sanitaris.
L’impacte d’aquests atacs en les poblacions i en els pacients és dramàtic (en pèrdues de vides i en privació d’accés a l’atenció mèdica).
Necessitem veure un canvi en la pràctica, en terreny.
MSF dóna la benvinguda a les recomanacions del Secretari General de l’ONU per a l’aplicació de la Resolució 2286 i demana l’engegada immediata de la mateixa. MSF sol·licita:
Que els Estats membres revisen i engeguen sense ambigüitats línies roges absolutes quan es condueixen les hostilitats. Els bombardejos d’hospitals i dels treballadors humanitaris són una línia vermella absoluta i els estats membre del Consell han d’assegurar-se que això queda reflectit en els seus protocols militars, normes de combat i procediments estàndards d’operacions.
La convocatòria de recerques independents i imparcials i de mecanismes de supervisió. La Comissió Internacional Humanitària d’Enquesta (IHFFC per les seues sigles en anglès) no va funcionar, i les solucions adoptades aquí i allí en l’àmbit nacional (com les recerques internes d’Estats Unides i de la Coalició liderada per Aràbia Saudita) estan lluny de proporcionar un nivell de rendició de comptes i la transparència que es requeria.
La designació urgent per part del Secretari General de Nacions Unides d’un representant especial que ostente el mandat de documentar i informar sobre els atacs a la missió mèdica.
Intervenció completa de Joanne Liu en el Consell de Seguretat.
http://webtv.un.org/live/watch/joanne-liu-msf-on-protection-of-civilians-in-armed-conflict-security-council-7779th-meeting/5145183957001
