L’ALTERNATIVA A l’INHUMÀ NO HA DE SER EL DESCONEGUT I LA INCERTESA

MSF denúncia el desplaçament forçós, la falta d’informació i les restriccions imposades a l’ajuda humanitària durant el desallotjament

Mentre continua el desallotjament del campament de Idomeni, Metges Sense Fronteres (MSF) denuncia el desplaçament forçós de milers de refugiats, la falta d’informació facilitada sobre les seues destinacions i les restriccions imposades a l’ajuda humanitària durant aquest procés. MSF demana a les autoritats gregues que garantisquen l’assistència adequada i contínua tant durant el procés de trasllat dels campaments informals com en les noves ubicacions.

“Els residents de Idomeni no estan sent informats d’on van i açò resulta inacceptable. Han de tenir la capacitat de prendre decisions i per a açò han de rebre informació precisa”, afirma Michele Telaro, coordinador de MSF en Idomeni. “Venien fugint dels conflictes i de la violència i han passat més de dos mesos en condicions inacceptables en Idomeni. L’alternativa a l’inhumà no hauria de ser el desconegut i l’incert”.

Els equips de MSF han vist a molts pacients amb crisis d’ansietat als qui s’ha demanat que deixaren el campament i als quals no se’ls ha facilitat informació clara sobre la seua destinació: “La nostra infermera va informar que la majoria de les persones a les quals va atendre en la clínica el primer dia del desallotjament van trencar a plorar quan van parlar amb ella. Li preguntaven a on anirien i si hi hauria metges allí. La nostra companya no sabia què dir-los perquè realment no sabem si una atenció sanitària, continuada i adequada, estarà assegurada en els centres de destinació”, afig Telaro.

Metges de MSF atenen en Idomeni a pacients amb malalties cròniques com a diabetis i epilèpsia que requereixen tractament continu. Aquestes persones estan preocupades pel risc d’interrupció del tractament i per la incertesa sobre els serveis mèdics amb els quals explicaran quan siguen traslladats als nous centres.

Els equips de MSF han tingut dificultats per a derivar als pacients a l’hospital. La causa és que els qui ixen del camp no tenen permís per a tornar al mateix i el trasllat a l’hospital podria suposar separar-los de les seues famílies. D’altra banda i des que s’iniciara el procés de desallotjament, el 24 de maig, s’ha restringit l’accés al campament a MSF i a altres ONG. Des d’aqueixa data solament es permet l’entrada a Idomeni a un nombre reduït de personal. Al mateix temps, els voluntaris han sigut completament expulsats del campament. En aquestes condicions, serveis bàsics com el sanejament i la distribució dels aliments es veuen afectats i la seua disponibilitat no està assegurada.

“Siguem clars, açò no pot ser considerat una reubicació voluntària ja que aquestes persones no tenien una altra opció, mancaven d’informació adequada i l’assistència en el camp va ser dràsticament reduïda”, declara Loïc Jaeger, coordinador general de MSF a Grècia. “És inacceptable obligar a aquest trasllat als desesperats i resignats habitants de Idomeni. Ens agradaria dir-los que podran reunir-se amb les seues famílies a Europa, que van a tenir accés a la protecció adequada, però no podem. Ni tan sols podem donar-los garanties sobre les condicions que trobaran en els nous camps”.

“Traslladar als refugiats dels campaments informals a camps formals no és la solució. A Europa, l’any 2016, els refugiats no haurien d’estar vivint en tendes de campanya. Aquestes persones tenen dret al fet que les seues peticions d’asil siguen escoltades i al fet que se’ls facilite habitatges perquè puguen reiniciar les seues vides en condicions de seguretat”, conclou Jaeger.

Des de l’inici de la seua intervenció en Idomeni, a l’abril de 2015, els equips de MSF han realitzat més de 38.000 consultes mèdiques. MSF ha desplegat en el campament a 260 persones i ha distribuït articles de primera necessitat i proporcionant refugi, aigua i sanejament.

Comparteix

Icona de pantalla completa