Dra. Joanne Liu, presidenta internacional de Metges Sense Fronteres
Durant quatre anys, el centre d’urgències i traumatologia de Metges Sense Fronteres (MSF) a Kunduz ha sigut l’única estructura de tot el nord-est d’Afganistan que oferia atenció mèdica i quirúrgica vital. Dissabte passat 3 d’octubre, l’atenció essencial que proporcionava va arribar a la seua fi quan l’hospital va ser bombardejat deliberadament. Van morir 12 treballadors de MSF i 10 pacients, entre ells 3 xiquets, i altres 37 persones van resultar ferides; 19 d’elles formaven part de l’equip de MSF. Aquest atac és inadmissible.
Tots els que formem MSF estem commocionats, i els nostres pensaments estan amb les famílies i els amics de les víctimes. Gens pot excusar la violència contra els pacients, contra treballadors mèdics i contra centres de salut. Emparats sota el Dret Internacional Humanitari, els hospitals situats en zones de conflicte són espais protegits. Fins que es demostre el contrari, els esdeveniments del passat dissabte suposen una violació *injustificable d’aquesta legislació. Més encara, en aquests moments treballem sota la presumpció que estem davant un crim de guerra.
En l’última setmana, mentre els combats i la violència s’estenien per la ciutat, 400 pacients van ser tractats en el nostre hospital. Des de la seua obertura en 2011, desenes de milers de civils i combatents de tots els bàndols en conflicte que havien resultat ferits van ser atesos i tractats per MSF.
La nit del bombardeig, el personal de MSF que treballa en l’hospital va sentir el que més tard es confirmaria com un avió de l’Exèrcit nord-americà. Est va sobrevolar diverses vegades en cercles l’espai del recinte hospitalari, llançant les seues bombes repetidament sobre un dels edificis en cada passada que feia. L’edifici al que apuntaven els impactes era el que albergava la unitat de vigilància intensiva, i les sales d’emergència i de fisioteràpia. Els altres edificis dins del recinte van quedar, en la seua major part, intactes.
A pesar que MSF va alertar tant als responsables militars afganesos com als de la Coalició, l’atac aeri va continuar durant almenys altres 30 minuts. L’hospital era molt conegut, i les seues coordenades GPS havien sigut compartides de manera regular amb les forces de Coalició i amb els comandaments militars i funcionaris civils afganesos, l’última vegada en data tan recent com el dimarts 29 de setembre.
Aquest atac no pot ser considerat com un simple error o una conseqüència inevitable de la guerra.
En les seues declaracions, el Govern d’Afganistan ha al·legat que les forces talibans utilitzaven l’hospital per a disparar contra les forces de la Coalició. Aquestes afirmacions impliquen que les forces afganeses i nord-americanes, que treballen juntes, van decidir arrasar un hospital en ple funcionament, la qual cosa equival a un reconeixement de l’atac com a crim de guerra.
Aquest bombardeig no solament afecta a MSF, sinó a tota la resposta humanitària que es realitza en qualsevol lloc. Sobretot, soscava els principis fonamentals de l’acció humanitària. Necessitem respostes, no solament per a nosaltres, sinó per a tot el personal mèdic i humanitari que vas agafar a víctimes dels conflictes en qualsevol part del món.
La preservació de les estructures sanitàries com a instal·lacions neutrals i com a espais protegits va a dependre de la realització d’una recerca transparent i independent i dels seus resultats.
