Moltes de les persones atrapades en l’est d’Alepo tenen menys de 18 anys. El lloc, que supera ja els tres mesos de durada, i les setmanes de bombardejos i combats terrestres estan tenint un impacte devastador en la salut dels menors. Per als nens de l’est d’Alepo — tant si estan sans com a malalts — la situació és cada dia més crítica. Els aliments, l’aigua potable i l’atenció mèdica són cada vegada més escassos, mentre que el personal mèdic fa l’impossible per fer front al gran nombre de ferits.
Des del 22 de setembre, almenys 136 nens han mort i 468 han resultat ferits per atacs aeris. Els hospitals on estan rebent tractament estan plens de gom a gom i sofreixen la falta de personal, subministraments mèdics i llits en les unitats de vigilància intensiva (UCI).
“Les nostres unitats de pacients ambulatoris estan saturades”, explica Abu Al Motassem, infermer d’urgències. “Cada dia arriben entre 120 i 150 nens. Recordo el cas d’un nen que necessitava ser ingressat en la unitat de vigilància intensiva, però va morir mentre esperava el trasllat a la UCI”.
Dels set hospitals actualment en funcionament en l’est d’Alep, solament un està especialitzat en pediatria. En tota la zona assetjada hi ha únicament quatre pediatres: dos metges especialistes i dos estudiants de medicina d’últim any, però cap cirurgià pediàtric.
La falta de personal mèdic ja ha tingut conseqüències fatals segons Al Motassem. “Vam tenir un nen que requeria cirurgia per operar un diverticle esofágico1, però no vam poder trobar un metge disponible en tot l’est d’Alepo. Qualsevol cirurgià pediàtric podria haver fet aquesta intervenció ja que no es tracta d’una operació complicada. Però el nen va morir perquè en tota la zona oriental assetjada no hi ha un sol cirurgià especialitzat en pediatria”.
Uns 1.500 nens necessiten en l’actualitat una atenció mèdica especialitzada que no està disponible a la zona assetjada de la ciutat. No obstant això, amb tots els camins de sortida infranquejables, no es poden referir a un altre centre fora de la ciutat. Entre els menors que requereixen un tractament inaccessible s’inclouen nens amb càncer, anomalies congènites i danys cerebrals, així com aquells que necessiten certs tipus d’atenció d’emergència.
Molts pares tenen por de desplaçar-se per la ciutat durant els bombardejos i els combats terrestres, per la qual cosa esperen a casa amb els seus fills malalts fins que disminueix el risc i els enfrontaments. “Les famílies esperen al fet que els avions militars es marxin i quan arriben als hospitals, la condició dels nens he empitjorat moltíssim”, diu Riyad Najjar, director d’administració de l’únic hospital infantil a la zona assetjada. “De vegades han de passar amagats tota la nit i, quan arriben al centre és massa tarda o l’espera ha estat massa perjudicial per als nens”, afegeix Institutriu, infermera de neonatología.
Generalment, els pacients de l’est d’Alepo es queden el menor temps possible als hospitals. Saben que els centres sanitaris són llocs perillosos per romandre en ells. No en va, des que va començar el cèrcol, els hospitals d’aquesta zona han estat aconseguits per les bombes en 27 ocasions. La pressió sobre el personal mèdic i sobre els llits d’hospital també contribueix al fet que els pacients passin menys temps a l’hospital del que necessiten, amb conseqüències de vegades tràgiques. “Els bebès prematurs poden precisar un dilatat període en la unitat de vigilància intensiva abans que rebin l’alta, però com manquem d’aquest temps, perdem a molts d’ells”, explica Najjar.
A causa del setge, els medicaments estan sent racionados i, en alguns casos, s’estan esgotant. “Aquí, en la unitat de nounats, i en les unitats d’urgència, molts nens moren perquè no hi ha medicaments disponibles per a ells”, afirma Institutriu.
Mentrestant, els nens amb problemes mèdics menys urgents estan sent desatesos. Donades les centenars de persones ferides en els atacs aeris de les últimes setmanes, l’atenció pediàtrica no és una prioritat, segons ha explicat el personal mèdic d’un dels hospitals que rep suport de Metges Sense Fronteres.
Després d’anys de guerra, la cobertura de vacunació és irregular i els sistemes immunitaris dels nens estan afeblits el que augmenta el risc de brots de malalties prevenibles com el xarampió, la meningitis i la polio. Hi ha casos sospitosos de les tres malalties en l’est d’Alepo, però no han pogut ser confirmades ja que les mostres no poden ser enviades a un laboratori fora de la ciutat.
Al mateix temps, hi ha escassetat de molts tipus d’aliments, incloent carn, productes làctics, fruites i hortalisses fresques, i llet de fórmula per a bebès.
“Assistim a una greu carestia d’aliments infantils, inclosa la llet de fórmula”, assevera Al Motassem. “Algunes mares no poden alletar als seus fills. Altres nens han perdut a les seves mares. Els habitants d’Alepo aquest no poden trobar llet per a bebès i això porta al fet que, sovint, se’ls alimenti amb el menjar disponible en la llar. La conseqüència és que els petits acaben sofrint desnutrició aguda i els pares no saben per què”. Els nens amb desnutrició són més vulnerables a contreure altres malalties.
Cada dia que passa s’acreix el risc per als nens atrapats en l’est d’Alepo.
MSF facilita suport a vuit hospitals a Alepo aquest. D’aquests, solament set romanen operatius en l’actualitat. A més, gestiona directament sis centres mèdics en tot el nord de Síria i recolza a més de 150 hospitals i centres de salut en tot el país, molts d’ells en zones assetjades. Malgrat els reiterats esforços i peticions per a l’accés a moltes àrees — inclòs l’oest d’Alepo — MSF no ha rebut autorització pel Govern de Damasc per treballar. No obstant això, l’organització mèdic-humanitària segueix intentant obtenir permís per proporcionar ajuda humanitària i metgessa en aquestes zones.
