Artistes locals, valencians, nacionals i internacionals compondran el cartell d’un Moniàtic que pretén establir-se com a festival cultural independent alcoià i atraure el públic local i forà.
El Moniàtic, coorganitzat per diferents col·lectius i associacions com l’Ateneu Cultural El Panical, Música de Telers o l’Associació de Veïns del Partidor i col·laboradors a títol personal, tots sense ànim de lucre, torna a presentar un cartell plural i divers farcit de propostes de qualitat aportant una oferta refrescant i artísticament audaç. L’assistència a totes les activitats del festival serà gratuïta i oberta a tothom.
Seguint l’esperit de les edicions de la primera etapa, es pretén revitalitzar espais en desús i fer-los útils per a l’ús de la cultura. Per això en aquesta edició és combinen actes a espais ja establerts amb actes a espais que estiguen infrautilitzats o amb poca afluència.
El dijous 22 tindrà lloc un acte de presentació a les 20h al pub l’Escenari on hii haurà un recital de poesia musicada a càrrec de Mauro Colomina i Samantha Gilabert.
El divendres 23 a les 20 h, seguint amb la idea de dinamitzar els espais de la llera del riu hi haurà festa a la fàbrica de Cerveses Lluna amb els concerts de Cavallo & Hugo Mas amb el seu Jazz, no wave, punk, Los Chicos del Pantano que vénen des de Berlí, el madrileny Dogma Cobra i la sessió de dj pAn-Z.
El dissabte 24 será el dia gran del festival. Seguint la tònica de revitalització d’espais i dinamització d’espais poc utilitzats, enguany es mouen les activitats des de la localització habitual del solar del carrer Forn del Vidre fins al solar de baix de la Placeta de les Eres, entre el carrer Sant Rafel i el carrer Sant Bonaventura.
Des de les 12 del migdia hi haurà activitat i música, es farà una una paella popular per a dinar i per la vesprada hi haurà concerts on es podrà gaudir de les composicions minimalistes i melancòliques de Nomembers, les melodies mediterrànies de la cantautora Clara Andrés, una banda del nostre mateix barri del Partidor d’Alcoi i que de segur que ens fan ballar a tots i totes amb el seu agro Punk, Rock, Rumba, Reggae i Ska: Derrumbe, el grrrl power trio que ve des d’Alacant: De Piràmide, l’electrònica post-industrial de We Are Not Brothers, que celebren 10 anys del seu primer concert, que ja fou al Moniàtic, tota una realitat a l’escena alcoiana: Joe Pask i els Smoking Barrels, el shoegaze en valencià de Mox Nox i el power trio de rock’n roll Aullido Atómico.
Durant tot el festival, amenitzant els canvis de grups i per obrir i tancar cada jornada hi haurà tot un planter de djs com pAn-Z, les dj’s de l’Assemblea Trencadores de Setrills, Moondog’s Son, DDN, Pixie&Dixie (Onff) o el dj set de ORCO, que tancarà la nit del dissabte.
El cartell d’enguany com ja és tradició al festival, és obra del dissenyador Xavi Galbis (Snoop Barcelona) en col·laboració amb la dissenyadora Miriam Berbergal.
Manifestem el nostre agraïment als col·laboradors com Cerveses Lluna, Snoop Barcelona, Centre Cultural Ovidi Montllor, Esa Peña, L’Escenari, Licores Sinc i les regidories de Cultura i Festes de l’Ajuntament d’Alcoi. Però enguany volem donar un agraïment especial a Paco Colomina, enginyer que ens ha ajudat de forma desinteressada a realitzar el projecte tècnic i de seguretat, perquè sense ell el festival no s’haguera pogut realitzar. Els diferents artistes també coneixen el caràcter del festival i és per això que també col·laboren i es presten a tocar en condicions rebaixades en pro de ser partícips de tan romàntica proposta, així que també per a ells, moltes gràcies!
El Moniàtic va nàixer el 2002 com a resposta al festival Mediatic que organitzava el govern del PP, tot un despropòsit econòmic, que girava l’esquena a la cultura local.
Va ser un festival que va nàixer de la gent i per a la gent. Amb la posada en marxa i l’acceptació del mateix avalada pels nombrosos assistents de les seues diferents es va demostrar que a Alcoi teníem un teixit cultural alcoià ben viu encara que no es comptara amb ell des de les institucions.
També es va fer visible que existeix vida més enllà de les opcions majoritàries, que també hi són, però n’hi ha altres més minoritàries a les que s’ha de tenir en compte. I que hi ha cultura més enllà d’artistes amb els quals fer-se la foto. Una cultura a la qual s’ha de respectar i donar suport.
Amb el Moniàtic es va deixar clar que es podien fer les coses d’una altra forma, va donar ànims a molts col·lectius, artistes i creadors així com al públic.
Fou una experiència que va durar anys, va sobreviure al Mediàtic a Alcoi, va créixer fins a programar activitats de tot tipus durant diverses setmanes en cada edició i va abastar diversos espais i poblacions, involucrant a tot aquell que va voler sumar a aquesta iniciativa tan particular i d’alt valor artístic i cultural.
A banda de la imatge externa i la projecció d’Alcoi com a referent de cultura independent, el Moniàtic va fer un paper important “de portes cap a endins” a Alcoi, ja que va ajudar a crear vincles entre persones, col·lectius i entitats. Fou una pedreta més per a reforçar certs sectors del teixit cultural local, i la prova és que són variats els artistes que han nascut, crescut i s’han desenvolupat a l’ombra de festival i que hui en dia tenen un renom fins i tot en l’àmbit nacional.
Després d’un temps d’hibernació i gràcies a distints col·lectius, el Moniàtic va reviscolar fa dos anys amb molt bona resposta per part del públic amb una mitjana d’un miler d’assistents per edició. Els alcoians es van retrobar amb un festival que trobaven a faltar i les noves generacions el van descobrir per primera vegada.
