Com cada any per aquestes dates a València es podrá disfrutar de la marató popular. He tingut l’oportunitat de recórrer part del circuit a la capital i hi han pancartes a les faroles del recorregut. Cap en valencià.

Pero ja m’ho imaginaba, els encarregats de l’organització cada any ens sorprenen amb un ventall de rancietats nou. Per exemple és gratuït per a la guàrdia civil, policies i autoritats portuàries. Fan com que són solidaris i donen sols una xicoteta quantitat dels diners que arrepleguen a una o una altra organització solidària (la limosna que els obri el cel). I n’arrepleguen un grapat, perquè apuntarse a la marató costa la friolera de 60€ per a correr pels nostres carrers.

Com corredor aficionat he deixat fa anys de participar en aquest event per raons étiques. Normalment no tenen prou d’aigua per a tots els participants i quan estas al km 30 si vas a ritme de corredor aficionat, es dir a uns 5’30’’ per km no queda aigua. El any passat se quedaren sense camisetes per als participants de la marató i de la mitja marató, dues vegades al mateix mes caigueren al mateix error.

On van a parar eixos diners?, si parlem de 1.500 participants a 60€ l’arreplegà és de quasi un milió d’euros. On van a parar?, en què se’ls gasten si no és en aigua i samarretes?. Quants en declaren a hisenda?.

Deixeu que vos conte una anècdota.

-Bona vesprada, el dorsal tres mil cinc-cents dotze per favor.
-En cristiano por favor.
Aquestes són les persones que organitzen un event popular i esportiu. Un altre exemple de la València rància que tenim. Un altre exemple dels amos. Pregunteu-li al president de la societat organitzadora que fa amb els diners que arreplega. Ja veureu com contesta “Hago lo que me da la gana”.

Temps al temps

Juanjo Parrilla

Comparteix

Icona de pantalla completa