Les darreres setmanes, diversos organitzacions i col·lectius socials de Xàtiva, ens hem estat reunint per valorar i afrontar de manera col·lectiva la crisi humanitària que s’està patint a les fronteres de l’est d’Europa i el maltractament patit per les milers de refugiades sirianes que fugen de la guerra.
Fruit d’aquestes assemblees s’ha el·laborat un manifest que es començarà a difondre per col·lectius i entitats de Xàtiva i la comarca, i VOS CONVOQUEM a una CONCENTRACIÓ el proper dijous 24 de setembre, a les 20.00h, a les portes de l’Ajuntament de Xàtiva, per denunciar les polítiques immigratòries de la UE, la vergonyosa situació de milers de persones refugiades, la militarització de les fronteres, l’existència dels CIEs, les tanques de Melilla i les morts a l’Estret… i el llarg etcètera d’aquestes polítiques neoliberals que condemnen a les persones a la fam, la guerra i l’opressió.
A continuació us fem arribar el manifest Organitzacions i col·lectius adherits: Camot, la Costera Antifeixista,Endavant- Organització socialista d’alliberament nacional, Divergents, Xateba, Amics del poble Saharaui, Ateneu popular de Xàtiva i DIT. IL•LEGAL PER QUÈ INTERESSA AL CAPITAL!! Assistim a una crisi humanitària que ens deixa imatges d’horror a la Mediterrània i les fronteres d’Europa, la major crisi humanitària des de la II Guerra Mundial.
Són milers, les persones afectades. Persones refugiades i immigrades que fugen dels seus països d’origen, de la desigualtat, de l’explotació, de l’espoli, de la injustícia i de les guerres, de les que les polítiques dels governs de la UE són responsables directes. Unes polítiques neoliberals causants d’aquest drama humà. La UE ha gastat milions d’euros en blindar les seues fronteres, mentre desmantella les polítiques d’asil, endureix les polítiques migratòries fins el límit de l’horror i criminalitza les persones desplaçades. Centenars de milers de persones són víctimes de xarxes que aprofitant-se d’aquesta situació trafiquen amb la seua desesperació i el seu dret a viure amb dignitat. Una Unió Europea que a dia d’avui regateja, de manera vergonyosa, xifres de persones refugiades mentre segueix impassible i còmplice aquesta crisi humanitària perquè no té voluntat de canviar unes polítiques que beneficien al capital per davant de les persones. I són centenars de milers. La gran majoria són ciutadanes sirianes, però també hi ha afganesos, eritreus, sudanesos i iraquians. Dones, homes, infants, gent gran.
El seu periple és molt llarg i no s’acaba: Turquia, Grècia, Macedònia, Sèrbia, Hongria, Àustria, Alemanya. Una situació que durant el darrer any hem vist també a la Mediterrània, que ha esdevingut una veritable fossa comuna de milers de persones que fugien de Líbia, del Sudan, Eritrea, Somàlia, Nigèria, Mali. Moltes escapen de l’horror de la guerra, esperant una nova vida entre nosaltres. Com fa setanta anys van fer milions d’europeus, finalitzada la Segona Guerra Mundial. Com ho havien fet els nostres avis i besavis sis anys abans, fugint del terror feixista acabada la Guerra Civil. Durant aquell episodi de trista memòria, foren molts els països que van obrir els braços a milers de compatriotes refugiats.
En justa correspondència, ens pertoca ser avui país d’acollida. Però no només perquè tenim memòria històrica, que també, sinó com un acte de responsabilitat global i de solidaritat internacional.
Un acte d’humanitat.
Però no hem d’oblidar a aquelles persones que per motius polítics o econòmics boten les inhumanes tanques de Melilla, creuen l’estret en vaixells sobreocupats o estan tancades en les presons racistes que té l’Estat Espanyol, els anomenats CIEs, que pel simple fet de no provindre d’un país en guerra no tenen els mateixos drets que les persones refugiades.
És en aquests moments, com en tants altres, que la societat civil va per davant del govern de l’Estat espanyol amb iniciatives de solidaritat com les ciutats refugi. I és per això que EXIGIM:
• La fi de les guerres del capital i de la industria de l’armament.
• Una política comuna d’asil basada en els Drets Humans.
• La creació de vies legals d’entrada que acaben amb les xarxes de tràfic de persones.
• La fi de la militarització de les fronteres i de la criminalització de les persones desplaçades amb el tancament dels Centres d’Internament per a estrangers.
• Recolzament de les institucions a les iniciatives de solidaritat ciutadanes.
Fem una CRIDA a la ciutadania de Xàtiva, a mobilitzar-se per denunciar les causes d’aquesta situació, a exigir solucions immediates i urgents que garantisquen a totes les persones refugiades i immigrades unes condicions dignes de vida, a treballar i exigir solucions perquè no hagen de marxar dels seus països d’origen.
Donem exemple, convertim Xàtiva i el País Valencià en terra d’acollida.
Perquè cap persona és il•legal!
La solidaritat és la tendresa dels pobles
