Tanmateix, el jo del poema no és una màscara, ni un personatge literari, ni un altre jo que el mateix poeta. Un poeta que s’expressa amb emocions, sentiments, sentits, somnis potser. Amb la seua vida. Una vida feta de silencis. Perquè el silenci és la definició perfecta i eloqüent del pensament, de la reflexió i del diàleg amb un mateix.”
De la passió i el silenci
Aquest és el títol de la ressenya que el crític literari Guillem F. Renard va escriure sobre el recull de poemes El vol del silenci (Manel Arcos, Tívoli, 2014) en el Posdata, suplement cultural del diari Levante-EMV, del 4 de juliol de 2014 (núm. 859, p. 4). Renard diu al principi de l’article que “el silenci és la definició perfecta i eloqüent del pensament, de la reflexió i del diàleg amb un mateix”. Si voleu accedir al contingut de l’article i inclús guardar-vos-el, heu de prémer sobre la imatge següent (per a veure-la ampliada, primerament heu de clicar el botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l’opció ‘Visualitza la imatge’ o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l’opció ‘Obrir vincle’).
Manel Arcos i Martínez
