Aquesta és la fosca ferida que ha deixat el foc a una part de les valls de Pego.
Allà on el viatger era rebut amb un somriure d’una vitalitat invicta, allà on era llum i color, ara només hi ha cendra i mort.
I, sobretot, resta l’empremta de la més infinita de les estupideses.
La natura, però, ja cerca la utopia. Nosaltres també.
Manel Arcos i Martínez
