Podeu llegir les respostes de Vicent Cremades historiador i de membre de l’Institut Comarcal de la Marina, de Raül Garcia, investigador i Sal·lus Herrero professor de filosofia.
Vicent Cremades, historiador i de membre de l’Institut Comarcal de la Marina,
El significat que te per a mi el Dret a Decidir:
En un principi i a conseqüència de què era un concepte que venia de Catalunya, l’associava al dret per a la autodeterminació, i pensava que el seu significat era decidir quin futur volíem com a poble.
Després d’anar llegint sobre el tema i assistint a alguna xarrada, crec que el DaD significa també que som persones i ciutadans, i com a tals tenim el DaD tant a nivell de poble con a nivell de tot els que fa referència a la nostra vida. És a dir que tenim DaD el nostre futur, els objectius que volem aconseguir, els drets que volem, per la qual cosa, el DaD està lligat a les millores humanes, social, i polítiques.
El País Valencià te Dret a Decidir?:
Per suposat, així com també les comarques i els pobles, perquè per a mi el DaD està lligat als problema que tenim i cal solucionar cada dia. Com a demòcrates tenim dret a molts drets.
També com a nació som subjectes de poder decidir el nostre futur.
Com podríem assolir aquest Dret a Decidir:
És fonamental fer un treball en la societat civil, enfortir-la, estendre l’associacionisme a tots els nivell, trencar aquest esperit que tenim de caïnites i fer més treball en grup, en equip. Falta molta participació social i política. Cal tenir uns objectius clars i posar unes mesures per a aconseguir-los.
Acabar amb el bipartidisme i fer que els partits d’esquerre puguem tindre més representació a nivell de tot el País Valencià, tant als municipis com a les corts.
Donar-li més importància a la formació de les persones, estudiant la nostra història i cultura per a què prenguen consciència de País, i acabar així amb les manipulacions i els oblits que ens arribem des del poder. El poble ha de ser conscient del què és, crític… hem de recuperar l’autoestima com a poble si volem aconseguir coses. Pense que tota això ens ajudarà a redreçar el país. La Transició i després els intents de consolidació de la democràcia, ha fet molt de mal al nostre petit País.
Raül Garcia, investigador.
Què significa per a tu el Dret a Decidir?
El Dret a decidir és una expressió de la societat conseqüència d’una educació política i part fonamental del bastiment democràtic. A més, com a dret democràtic, és un indicador de la salut i maduresa política de una societat avançada i moderna.
El País Valencià te Dret a Decidir?
El País Valencià és un subjecte sobirà de dret i per descomptat te dret a decidir a tots els aspectes.
Com podríem assolir aquest Dret?
Preguntar-nos com assolir el Dret a Decidir és un indicatiu d’avanç social ja que exposa el dèficit democràtic de la nostra societat.
Els ciutadans hem de ser conscients de que al procés de construcció democràtica no existeix una recepta màgica, son les decisions de la gent les que ens fan avançar cap a una societat més democràtica. Per altra banda, negar-nos el Dret a Decidir és un acte d’agressió a la nostra dignitat amb l’única intenció de furtar-nos la llibertat de regir el nostre futur.
A hores d’ara, davant la contínua degradació dels àmbits social, polític, econòmic i de drets fonamentals que patim al País Valencià, decidir el marc sobirà del territori és una solució per a que els valencians construïm el nostre futur amb les millor eines possibles, les eines d’un estat. Preguntar-nos pel Dret a Decidir ja és un forma d’assolir aquest dret amb el qual podem triar ser un estat. Parlem del Dret a Decidir i ens adonarem de la seua importància.
Sal·lus Herrero, professor de filosofia (jubilat) articulista i activista cultural i polític.
Que significa per a tu, el Dret a Decidir?
El dret a decidir és la possibilitat de triar o escollir, dins dels límits concrets, la possibilitat de construir o reconstruir la història amb les nostres pròpies mans, de manera el més autònoma possible per auto-governar-nos col·lectivament; dret a decidir si prioritzem els interessos de les forces del treball o les del capital, si prioritzem l’energia atòmica i els residus radioactius o les energies alternatives, si prioritzem el militarisme o el pacifisme, si prioritzem la conservació dels ecosistemes vitals i el respecte dret humans i els drets animals o la vulneració de la natura i dels drets, la crueltat i la violència, si volem més autogovern o menys, si monarquia o república, si federalitat o con-federalitat, si més dependència o més independència, més mitjans de comunicació en català o menys, una Europa més democràtica, ecològica, no-violenta, social i solidaria o menys, una UE més arrimada a les pràctiques imperialistes dels EUA o menys, que es destinen més diners al País Valencià a la sanitat, l’educació, els serveis socials o menys, etc.
El dret a decidir afecta a tots els àmbits de la vida, tant individual com socialment i col·lectiva. El dret a decidir pot ser de tipus “individual” (dret a l’avortament, al divorci, dret laboral, a un salari digne, renda mínima, vivenda, llibertat d’expressió, sexualitat, llibertat de creences, etc. o de tipus col·lectiu i social que inclou a un ‘territori amb un parlament’, a un país o a un poble diferenciat per a decidir com vol ubicar-se en la relació amb els altres països o estats del seu entorn. El dret a decidir em sembla l’actualització del dret a l’autogovern o dret a l’autodeterminació per tal que els habitants o ciutadania d’un país concret decidisca ser tractat de manera colonial, subordinada i subalterna o, al contrari, si vol prioritzar la seua llengua, cultura, educació i interessos de país centrat en ell mateix i sense acceptar imposicions externes inacceptables, heteronomies, autoritarismes o paternalismes dels que s’auto-consideren ‘metròpoli’ i (mal)tracten els altres com a “perifèrics” i subordinats; i, per desgràcia, hi ha a les perifèries qui accepta aquest trist paper del provincianisme, hi ha qui obté plaer en ser dominat, denigrat i vexat. El debat entorn al dret a decidir és, sobretot, què volen decidir i com volem estar al món de les nacions, si volem tenir un estat hostil i enemic de la nostra llengua, cultura, societat, fiscalitat, economia i país o no, si volem prioritzar estructures d’estat pròpies o alienes, en el segon cas, quin grau “d’opressió” volem acceptar o, si, en canvi, prioritzem el nostre alliberament com a col·lectivitat diferenciada de l’Estat espanyol, amb pluralisme lingüístic, cultural, unes històries compartides i una voluntat de país més ‘auto-centrat’ i menys alienat, sense acceptar imposicions pernicioses o suïcides, tuteles indignes ni minories d’edat dels que reclamen el nostre aniquilament com a país diferenciat. I de quina manera volem ser ‘solidaris’ en el món actual, si prioritzar una major acumulació o una major redistribució de riquesa amb la resta de països del món, sobretot els del sud.
El País Valencià te Dret a Decidir?
El mateix dret que d’altres països d’arreu del món, Catalunya, Escòcia, el Quebec, el Sahara o Palestina.
No obstant, tot i que el País Valencià té tot el dret a decidir crear un Estat Valencià propi -per l’afebliment i els segles d’opressió lingüística, cultural i política i la situació d’extrema precarietat a molts àmbits vitals com a país- la meua opció nacional i política és convèncer a la major part de la nostra conciutadania valenciana i/o catalana del PV perquè, al meu parer, el nostre futur seria molt millor i ‘garantiríem’ millor la nostra continuïtat com a valenciana o catalana gent -en el context de globalització capitalista i uniformitzador de cultures actual- si decidim reconstruir el País Valencià, conjuntament amb les Illes i el Principat de Catalunya. Des de l’horitzó utòpic que proposa Joan Fuster a “Nosaltres, els valencians”, incorporant plenament la inter-culturalitat, el pluralisme i la diversitat com un valor a preservar i llegar a les generacions futures. Sense permetre l’exterminisme o la inducció suïcida i el retorn forçós al monolingüisme espanyol que se’ns fa des de l’estat espanyol (una llengua, una cultura, una nació).
Lògicament una altra opció seria una confederació ibèrica entre les quatre grans nacions penínsulars: Espanya, Portugal-Galicia, Euskal Herria i Els Països Catalans [o federació i/o confederació dels territoris valencià-català i balear], amb respecte a les quatre llengües, cultures i nacions en igualtat de condicions.
I l’altra, al meu parer letal, seria mantenir l'”statu quo” actual que ens duu a la liquidació del nostre país diferenciat de l’estat espanyol mitjançant una recentralització i discriminació que ens subordina, constitucionalment, en impedir la nostra federalitat o confederalitat per tenir la mateixa llengua i cultura que les Illes i el Principat i per la imposició d’un nacionalisme lingüístic espanyol racista i supremacista com denuncia el professor madrileny Juan Carlos Moreno Cabrera.
Com podríem assolir aquest Dret?
Hem de convèncer, gradualment, si pot ser, a tots els partits del País Valencià i a la societat civil valenciana (també la de les comarques castellanoparlants), amb dades, xifres i informació objectiva -perquè és veritat- que l’estat espanyol ens està escanyant i asfixiant a tots els àmbits (espoliació fiscal, atacs contra la nostra llengua per minorar-la i aniquilar-la, se’ns ha deixat sense cap mitjan de comunicació en valencià-català en un retorn a la dictadura franquista, manca d’inversions al corredor mediterrani, destrucció d’ecosistemes, activitats extractives perilloses [Castor, fracking…] lleis protofeixistes, com la llei Wert…) que busquen la nostra liquidació ‘nacional’ total en un procés de recentralització i feixistització -amb trets totalitaris- que busca fer-nos desaparèixer del mapa com a país, societats o nació valenciano-catalana amb una llengua pròpia i una cultura plural; al meu parer, mentre es genera el procés de centralitat del País Valencià, hauríem de refer més i reconstruir o cosir millor les relacions amb les Illes i el Principat, des de la societat civil i institucional, universitària, comercial, cultural, mediàtica, científica, necessitat de protegir els ecosistemes comuns…
Cal mostrar a la valenciana gent que per eixir de l’atzucat on ens han ficat les polítiques ruïnoses, antisocials, corruptes i espanyolistes del PP, és necessari reprendre amb més força els lligams amb les Illes i Catalunya i amb tota la resta de països del món, inclosa Espanya, evidentment. Des del respecte, des del reconeixement i l’ajuda mútua, des de l’augment de l’autogovern i una independència cada vegada major dins de l’Europa dels pobles o de les nacions, on la ciutadania de les nacions sense estat propi no siguen discriminats. La situació actual de l’UE dels estats, ens ‘força’ a tenir estat propi, [valencià-català-balear], si no volem ser discriminats i tractats com a ciutadania de segona, sense dret a tenir drets, posem per cas, a expressar-se en llibertat, en català, al parlament europeu, com l’estat espanyol, francés o maltés fan en la seua pròpia llengua i cultura.
O el País Valencià va ensems amb les Illes i Catalunya per canviar la situació d’opressió actual d’un estat espanyol del tot hostil contra els Països Catalans o serem destruïts com a col·lectivitat diferenciada i singular que ha aconseguir reproduir-se i sobreviure, amb prou ferides, fins a principis del segle XXI. Només la unitat interna del País Valencià i la coordinació, el conreu dels vincles i els lligams amb la resta de països de parla catalana, amb estructures d’estat propi, podrà aturar l’intent de genocidi de l’estat espanyol mitjançant una desvalencianització o la descatalanització radical anorreadora. En aquest sentit l’advertència del “o ara o mai” adquireix més actualitat i risc que mai per frenar una decadència vertiginosa propugnada per entitats reaccionàries com las FAES que programen la nostra liquidació a curt termini i han activat tots els ressorts i recursos de l’estat per aconseguir-ho amb èxit. En aquest context, la resistència, l’organització i l’ampliació de les complicitats esdevé prioritària.
Plataforma pel Dret a Decidir
