Serpentejant amb el caràcter d’un vent suau i delicat. Cercant cada carrer, plaça, pou, porta o balcó, o qualsevol amagatall de Guardamar, poble de la Safor; lloc que ha enamorat a Manel Arcos i que per això li dedica aquest llibre.
Una col·lecció de poemes que ens descobreix a poc a poc en cada pàgina, primer els sentiments que potser han mogut el nostre autor a amarar-se de la seua aroma i després, la descripció d’aquest petit món del qual ens aclareix l’enigma del seu caràcter mariner i rural a través de la paraula apassionada.
El que ens ofereix Arcos és una imatge a la vegada que romàntica, descriptiva, d’aquesta població i tot això embolcallat amb l’expressió ferma, segura, que endolceix la imaginació de qualsevol lector i que ens regala la intimitat de la gent del poble, l’encant i el sabor entremesclat amb els sentiments de l’autor que busca incansablement a través dels seus poemes, potser la raó de la seua existència enganxada a aquest lloc que li alimenta l’admiració vers la seua esplendor.
“He retrobat el destí / on em va abandonar / la primera i única vegada”, ens diu Manel Arcos. Què potser a Guardamar ha retrobat la felicitat que des de sempre ha perseguit? Què potser en aquest poble ha descobert la resposta o l’excusa per la qual escriu poesia? He d’apuntar que aquest és el segon llibre sobre aquesta modalitat que publica. El primer llibre, titulat “El vol del silenci”, va ser la seua primera incursió en la poesia.
No és per res, però el nostre autor porta molt bona embranzida. Típica del que necessita comunicar-se amb el seu voltant i a més a més amb el desig de narrar fets històrics i sentiments.
Necessàriament, el “Llibre de Guardamar de la Safor” és més que un poemari; hi és una declaració d’admiració per aquest poblet on Arcos ha redescobert la calma, la senzillesa, la mar, la terra, la paraula i els homes i dones d’un tros del nostre país.
Per finalitzar, Manel Arcos li regala al lector, a la cloenda d’aquesta edició dedicada a Guardamar de la Safor, les “Cançonetes per a noctàmbuls”. Dotze poemes molt curts que embadaleixen qualsevol esperit. Tot això i a més adobat amb il·lustracions d’Àlex Fuster i editat per “El Petit Editor”.
Una satisfacció el fet de poder llegir-lo. Un plaer descobrir Guardamar de la Safor a través d’un versificador tan lúcid com és Manel Arcos.
