Radioescola és el concepte que defineix l’experiència engrescadora d’introduir la ràdio com una eina pedagògica a l’abast de l’escola per a transformar i millorar la qualitat educativa. Vora 120 persones s’han impregnat de les experiències contades per mestres, alumnes i professionals del món de la comunicació en el marc de la I Jornada de radioescola, organitzada per Escola Valenciana a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.
I Jornada de radioescola. La ràdio feta per alumnes ha començat a les 10 hores amb la benvinguda del degà de la Facultat de Magisteri, Manuel Monfort i, des d’aquest moment, cada minut s’ha mesurat amb rellotge radiofònic, el rigor clàssic de les emissions que es desenvolupen en la freqüència modulada. Les quatre hores de durada d’aquest intercanvi d’experiències educatives ha constituït un magazine temàtic sencer que a la seua vegada contenia la creació en viu del programa El Mural d’Escola Valenciana amb la participació del públic. En la seua intervenció, Monfort ha qualificat l’activitat d’avui com a contingut «d’alt valor pedagògic per poder trabucar la comunitat d’aprenentatge amb un vehicle capaç de traslladar-se a la societat.»
Aquest viatge a través de la veu ha comptat amb la intervenció del president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, que s’ha centrat en «l’enriquiment personal i pedagògic que suposa per als alumnes elaborar un programa de ràdio.» Així, Moreno ha esmentat alguns dels elements formals que reverteixen en l’aprenentatge, com és el cas de «la creació d’un llenguatge específic, la planificació i la preparació per a la posada en escena, la confecció d’un guió adaptat al mitjà, la creació de projectes innovadors, el foment de la capacitat d’improvisar, el domini del discurs, l’accés al coneixement de les noves tecnologies de forma igualitària i la creació de nous elements informatius i culturals, així com el fet de posar en joc un imaginari amb les eines de la ràdio sense comptar amb el suport de la imatge, el desenvolupament d’un programa en equip, accions de cooperació i participació, amb el valencià com a llengua vehicular.»
Per la seua banda, el director general de Política Educativa, Jaume Fullana, ha comentat que «quan la tradició de la transmissió de cultura i valors es feia des del púlpit van prohibir fer-ho en valencià; ens prohibiren transmetre valors i cultura mitjançant la ràdio i és per això que la van portar a negre.» A més, Fullana, ha distingit entre dos models d’escola: la competitiva i la cooperativa i ha remarcat el paper «importantíssim» d’Escola Valenciana «en la recuperació del valencià, i ara ho fa mitjançant la incorporació de la ràdio a l’escola, un instrument que genera passió per l’aprenentatge.»
La Paraula. La ràdio se’n nodreix. I la ponència Per què hem de fer ràdio a l’escola?, a càrrec de la professora de Filologia Catalana, Gemma Lluch, ha elogiat la Paraula i ha establit una relació conceptual entre el naixement de la radioescola i el verb, la paraula, l’inici de tot, exemplificat amb la lectura d’un fragment de la Gènesi.
Radioescoles en actiu
Durant la següent hora els assistents han pogut conéixer de prop les experiències d’algunes radioescoles que es troben en funcionament. Elena Doñate, en representació del CEIP la Moreria de les Coves de Vinromà, ha comentat els primers passos de la introducció de la ràdio al seu centre, així com, Carmen Barona i Rosa Amparo Rozalén, del CEIP Lluís Vives de la Pobla de Vallbona, han compartit amb l’auditori el projecte de radioescola ‘A cau d’orella’ que hi desenvolupen i que incideix en l’educació emocional, així com la millora que suposa en la qualitat educativa. Joan Orts, com a representant del CEIP Jaume I de Catarroja, ha posat àudios de RàdioSecanet, programes que fan els xiquets i xiquetes a partir de 3 anys i un fragment de l’adaptació del llibre d’aventures de Robert Louis Stevenson, L’illa del tresor, portada a terme pels alumnes.
Anna Gascón, de l’IES Federica Montseny de Burjassot, ha creat Freqüència Montseny, un projecte innovador que posa en relleu les propietats de la paraula i la importància dels continguts per a aconseguir un treball ben travat. L’acte ha abraçat la ràdio des de l’òptica de la xarxa de ràdios municipals gràcies a la participació de Carme Martí, que ha donat a conéixer l’experiència de Ràdio-activitat a Vila-real, com a «forma d’estimular la comunicació amb l’objectiu de fomentar l’ús social del valencià i promoure la creativitat de la població escolar.»
Durant la seua intervenció, el president d’ACICOM, José Ignacio Pastor, i Francesc Fenollosa, han al·ludit a «la millora de la dieta mediàtica valenciana» com un dels objectius principals d’ACICOM, i als tallers de doblatge entre els participants en el Voluntariat pel Valencià d’Escola Valenciana, respectivament.
Xarxa de radioescola
Escola Valenciana està teixint una xarxa de ràdios escolars mitjançant els tallers de la coordinadora del projecte Radioescola, Alba Veryser. La idea embrionària va sorgir arran de la Radio Villa d’Ariño, un Centre Rural Agrupat en el qual l’alumnat, sota la supervisió dels mestres, desenvolupen un programa de ràdio. A hores d’ara, més d’una vintena de centres educatius s’han sumat a la iniciativa d’introduir la ràdio com a contingut pedagògic i la família de radioescoles va creixent progressivament. Aquesta iniciativa concep la ràdio com una eina més de l’escola per a transformar i millorar la qualitat educativa. En un món globalitzat és especialment significatiu que els docents puguen comptar amb un mitjà com la ràdio per a implementar la comunicació d’extramurs, és a dir, més enllà de l’espai físic de l’aula, i poder intercanviar experiències amb altres veïns geogràficament allunyats, amb els que comparteixen una mateixa llengua. Des de la xarxa radioescola s’han establit comunicacions amb Tarragona i les Illes Balears. Les ones de la ràdio no tenen fronteres.
En els temps en què les iaies eren barbudes i granotes peludes
Amb aquesta referència a la literatura infantil ha conclós Gemma Lluch la seua intervenció i no deixa de ser un títol adient per a presentar el programa en viu que ha confeccionat l’equip d’El Mural d’Escola Valenciana, format per Amàlia Garrigós, Xelo Ribera, Iñaki Mazkiaran i Pepe Moreno, en aquesta Jornada de radioescola, en la qual els xiquets i xiquetes han sigut locutors.
La periodista Amàlia Garrigós ha entrevistat xiquets del Cremona d’Alaquàs que han expressat l’èxit de la seua lluita en aconseguir la construcció de la seua escola; del CEIP Cervantes, que tenen molt clar com es podria millorar el món «amb un repartiment just dels diners», i que els corruptes són «persones que s’aprofiten d’uns altres», alhora que han compartit amb els presents les seues preocupacions per temes d’actualitat com la conscienciació i el respecte cap al medi ambient o els refugiats sirians, als qui acollirien a les seues cases «si fa falta.» També han participat xiquets de l’Escola Jaume de Catarroja experts en el treball a l’hort els quals com ciutadans del futur tenen la solució per a aconseguir que els éssers humans deixen de ser «depredadors» amb la invenció «del gas de la felicitat» que farà riure a tothom. Per la seua banda, Xelo Ribera, amb un micròfon inalàmbric, ha entrevistat alguns dels assistents. Amàlia Garrigós ha subratllat «l’orfandat radiofònica i comunicativa existent al País Valencià tot i l’existència de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes, una vertadera ràdio de guerrilla.»
Joan Maragall, Montserrat Figueres, Llorenç Gimenez i Pep Gimeno “el Botifarra”, Enric Valor, Vicent Andrés Estelles, Toni Mestre, Ovidi Montllor, Joan Fuster, han sigut algunes veus referents que s’han escoltat en la I Jornada de radioescola, organitzada per Escola Valenciana, en col·laboració amb ACICOM i la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.
Des d’aquesta jornada Escola Valenciana li llança un missatge al govern per tal que sàpiga que l’escola necessita els mitjans de comunicació en valencià per normalitzar-ne l’ús. «Necessitem ja la RTVV 100% en valencià i amb professionals capacitats lingüísticament, on hi haja grans espais educatius i es visualitze la xarxa de ràdioescola i molts més», ha apuntat Vicent Moreno.
La cloenda de l’acte ha sigut a càrrect del guionista, contacontes i escriptor, Carles Cano, que ha fet un homenatge als mestres amb la lectura del poema L’amiga.
