A la 4a Declaració de la Selva l’EZLN declarava que: “Nuestra lucha es por el respeto a nuestro derecho a gobernar y gobernarnos, y el mal gobierno impone a los más la ley de los menos.” Els zapatistes a les seues “Juntas del Buen Gobierno” tenen la filosofia de “mandar obedeciendo”, s’autogovernen territorialment des del respecte i reconeixement de les formes d’organització comunitària, sustentada en la històrica autodeterminació de les comunitats i en la reivindicació de les seues formes de govern. Aquest autogovern està estructurat en una coordinació regional superior als “Consejos Autónomos” que són els “Municipios Autónomos Rebeldes Zapatistas (MAREZ)” que enllaça i delimita les competències de cada nucli autònom. Han passat de tindre una identitat de resistència a una identitat programàtica, es plantegen com exercir la seua territorialitat alhora de buscar l’articulació dels diferents “Municipios Libres”.

A principi dels anys 90, trobem un altre exemple dels principis bàsics del municipalisme militant d’alliberament nacional i social. En la presentació de la CUP a les eleccions municipals de 1991, s’estableix la seua definició política expressada en uns punts programàtics. Aquest principis es basen en la defensa del dret a la independència, la defensa dels drets del poble treballador, la defensa de la terra, la defensa de la identitat nacional i la construcció d’un poder municipal popular. (principis semblants als reivindicats, 3 anys abans, per l’MDT)

La lluita municipal ha de ser el primer nivell d’organització i vertebració de les diferents lluites populars. Passar del sucursalisme, gerencialisme i el clientelisme a l’elaboració de noves propostes que, sense caure en el model burocràtic tradicional, incorporen mecanismes de control democràtic i participació ciutadana en la gestió de l’administració municipal.

El municipi és el primer esglaó de la lluita ideològica, on interactuen dinàmicament els diferents actors polític, econòmics, socials i culturals (contacte directe i permanent amb la població). Agafant el municipi com un espai proper de lluita de classes, hem de repensar l’acció municipal i articular des dels municipis l’apoderament de les classes populars, ha de ser l’espurna de la transformació social i la construcció nacional.

La repolitització municipal no com a un vassallatge del regne sinó com l’elaboració d’una planificació estratègica basada en la construcció nacional, la defensa de les classes populars i l’apoderament de la població, és essencial per deconstruir el pensament hegemònic que fins ara ha imperat al País Valencià i reivindicar les lluites populars que han estat els principals actius per mantenir viu i actiu el nostre país. És completament necessari al País Valencià que els i les representants municipals, des de les regidores fins als delegats sindicals passant pels activistes socials, treballen conjuntament per passar d’un context de resistència a un context programàtic, per l’emancipació de les classes populars, l’alliberament nacional i el derrocament del patriarcat. Així com l’articulació d’aquestes iniciatives municipals conseqüents per a no caure en l’aïllament i la marginació, per a poder deixar d’ofrenar noves glòries a Espanya i d’acontentar-nos amb les molles.

Juanjo Giner, Poble Lliure i Ateneu Popular de Bellreguard – La Roda

Comparteix

Icona de pantalla completa