Durant molt anys hem patit la censura i la persecusió institucional al País Valencià sobre la nostra cultura, les nostres senyes d’identitat, la nostra pròpia història i la nostra llengua, l’escola i els mitjans de comunicació. Els nostres artistes han tingut èxit i reconeixement fora del nostre xicotet país.
L’any 2007 algunes persones del País Valencià treballaren de valent per a celebrar el Tricentenari de la nostra derrota, però pràcticament, salvades comptades excepcions, cap institució pública els donà suport.
L’any 2014 a Catalunya varen poder recordar millor que nosaltres la seua pèrdua de llibertat en mans de les dues corones -Castella i França- i Catalunya va reconèixer el treball dels nostres agermanats i miquelets, cosa que la Generalitat Valenciana, que està en mans espanyolistes encara no ha fet. El Regiment de Miquelets del Regne de València va estar present en la celebració del Tricentenari a Barcelona.
Aquest any 2015 se celebra el Tricentenari a les Balears i Pitiüses, i fins ara Obra Cultural Balear i la Comissió del Tricentenari 1715/2015, sense cap suport institucional, estan organitzant actes públics, conferències, etc. Aquesta situació pot canviar ara tant al nostre país com a les illes.
El Poema a Joan Baptista Basset, dedicat al nostre General, l’heroi valencià més important de la nostra història, proscrit institucionalment, només es va escoltar en tres ocasions, gràcies als organitzadors de La Festa Estellés, a Ràdio Alginet i a Compromís -en un miting-. El seu compositor, l’agermanat d’aquest periòdic, Vicenç Salvador Torres, coordinador del Projecte Basset, sent mallorquí, va viure la censura institucional pròpia d’un artista del País Valencià.
La Generalitat de Catalunya catalogà el Poema a Basset com una gran obra del Tricentenari; i Josep Usó i Mañanós, de Vila-real, escriptor dels poemes a Basset d’aquesta obra musical, a una tertúlia literaria que organitza la Regidoria d’Educació de Vila-real, llegí públicament L’Himne a Basset (el Cant de Concòrdia). També ho va fer a Suïssa en dues ciutats: al Centre Català de Zuric i al Centre Català de Lausana.
Ara ha arribat un nou moment històric per al nostre poble i els nostres creadors. La música i els poemes a Basset han deixat d’estar prohibits. Hem de recuperar BASSET.
Himne a Joan Baptista Basset i Ramos
Germans, hem estat enganyats.
Boira i nit ens han encegat.
Tenebra ens volien estranys.
Deixar el poble sense cap.
Mireu la sang vessada dels fills.
Que amara la nostra terra.
Ens l’han robada els botxins.
De l’erm país que ens ha engolit.
HEM DE BOGAR TOTS I AMB FORÇA,
EL VAIXELL COMÚ L’HEM D’APROAR.
I AMB LA PARLA ENS CONEIXEREM.
GERMANS, A DESPIT DELS MALS VENTS.
Les collites jeuen als camps,
com també els millors fills.
Hem de redreçar-nos de pressa,
o mai hi podrem tornar.
Cal superar la desgràcia.
Ens hem de veure com germans.
Hem de redreçar la casa,
Mala llavor ens ha ensorrat.
HEM DE BOGAR TOTS I AMB FORÇA,
EL VAIXELL COMÚ L’HEM D’APROAR.
I AMB LA PARLA ENS CONEIXEREM.
GERMANS, A DESPIT DELS MALS VENTS.
Hem de mirar endavant,
per sobre el malaguanyat.
El matí ens durà la vida.
Els camps regats, floriran.
Nosaltres, valencians reeixits (gentilici)
guarirem de la ferida,
de la derrota amb BASSET.
HEM DE BOGAR TOTS I AMB FORÇA,
EL VAIXELL COMÚ L’HEM D’APROAR.
I AMB LA PARLA ENS CONEIXEREM.
GERMANS, A DESPIT DELS MALS VENTS.
Joana Casals
