La desocupació en el món té solució i per descomptat a Europa també i això passa per reduir la jornada a 25 o 30 hores setmanals, fins a aconseguir la plena ocupació o el que és el mateix, la jornada serà el resultat de dividir el treball existent, entre tots aquells que estant en l’edat, desitgen treballar. Per descomptat, la mateixa reducció patiria el salari. Una senzilla operació; una família de quatre membres i només treballa un, el salari mig del qual és de 20.000 euros/any. El seu salari en una jornada de 25 hores passaria a ser de 12.500 euros/any, en canvi al treballar tots els membres, la família ingressaria 50.000 euros. Negar aquesta realitat es fomentar lestrategía empresarial de mantenyir la jorna actual, pero rebaixant el sou. El millor ejemple el tenim en els miuleristes mal vist abans i ara pareixer un “privilegi” Per a les empreses, el cost mitjà total laboral seria el mateix. Els treballadors passarien a cotitzar tots a la seguretat social, acabant amb el seu dèficit i garantint el pagament de les pensions. No seria necessari l’abonament de subsidis o prestacions per desocupació. Aconseguiríem estabilitat laboral i familiar, així tots es podrien comprometre a la compra de vivenda, mobles etc augmentant, el consum i amb això, els llocs de treball i la riquesa d’Europa. Perquè no s’ha fet ?
Els rics volen enriquir-se inclús mes i la majoria de polítics, es pleguen a eixos desitjos. Els treballadors mes pobres o desprotegits, que són la immensa majoria, es conformen de queixar-se de la mala fortuna que han tingut en la vida, en compte de revelar-se, en les seues diverses modalitats, entre elles assistint a totes les mobilitzacions que es convoquen en el seu entorn contra els abusos o votant als partits, els membres dels quals, a més d’assistir a eixes mateixes manifestacions, els defenen en el poder legislatiu (Parlament). Reduir la jornada, és la via perquè tots tinguen treball. Equiparar normativa laboral, jornada, salari i drets i obligacions socials en tots els països que formen la Unió Europea, és avançar cap a la seua consolidació.
Habilitar les distintes legislacions per a fer-ho possible també. Mentrestant, només cal comprar als països o mercats, que complisquen amb eixos mateixos requisits. Això seria l’inici d’un anàlisi col•lectiu, d’una necessària i urgent regeneració, en tots els nivells, el contrari conduïx a la realitat actual.
Enric Blay i Tomàs
G.S. Laboralista
