La cruïlla
Ens trobem en una cruïlla del camí.
El vent bufa de ponent
assecant els ànims.
El llit sec d’un record
mostra les pedres cobertes de molsa resseca.
Cap ombra a prop, cap promesa.
La mirada cansada
perduda en l’horitzó.
Tant se val, les nostres passes ens portaran
cap un paisatge distint.
Vindrà la pluja, deixant
de portar somnis, el riu,
i ens acaronarà un fres ventijol.

Font:
El Mur de Xerea
Xerea és el paper on el poeta anònim, amb ànima i sense rostre, assumeix l’escriptura de la seua gent
elmurdexerea.blogspot.com.es/

Comparteix

Icona de pantalla completa