Quan queden menys de 8 mesos per a les eleccions, les dimissions del Secretari Autonòmic d’Educació i de la Sotssecretària de la conselleria, possibiliten que la consellera controle al màxim els nomenaments, i que puga avançar cap a un equip molt més homogeni. Situació que no s’havia donat mai en els 19 anys que porta governant el Pàg.
Fins ara els governs de les diferents conselleries tenien un cert equilibri territorial en la direcció de cadascuna de les conselleries, es repartien doncs les famílies i les “províncies” tots els alts càrrecs. Amb l’arribada del govern de Fabra, i les extensions de les imputacions a alts càrrecs del PP la situació ha canviat radicalment. Açò ha permès que la Consellera Català puga reforçar a 8 mesos vista el seu equip de govern.
La FE CCOO PV valora que és un equip tocat des de feia temps, i que ha diluït o ha reformulat moltes de les seues incials iniciatives de forma més o menys radical. Entre les reorientacions més destacades, el canvi d’orientació del decret de plurilingüísme, on s’abandona l’estratègia de Font de Mora de xoc de trens. Però al final la imposició d’un canvi radical amb motiu de l’aprovació de la LOMQE i l’aplicació de la mateixa, ha fet abandonar un bon nombre de proposta de normes educatives: Llei d’educació (en un calaix oblidat des de temps de la Secretària Autonòmica Concha Gómez), llei de FPA (mai el PP aplique l’última llei de Joan Romero), decret d’Inspecció (batalla permanent per a veure qui controlava la mateixa –non nat-), decret d’Educació Especial (non nat).
En la pràctica s’ha dedicat a l’aplicació sòlidament de les retallades de Wert i sobretot als decret de curriculum que han desenvolupat la LOMQE en el País Valencià i que eliminen l’anterior curriculum autonòmic per a imposar, pura i dura, el centralisme educatiu LOMQE. Aquesta recentralización de base ideològica i sense cap base pedagògica l’ha portat l’equip del Secretari Autonòmic d’Educació amb puny de ferro.
L’imposar la LOMQE a colp de decret, pot suposar un resultat contrari a l’esperat, suposa una exigència, una més, per al professorat. Els canvis en primària i FP bàsica, la seua imposició radical sense acceptar l’exigència de la FE CCOO PV d’ajornar la seua aplicació al curs que ve, i permetre als centres un temps d’adaptació… no auguren un futur afalagador per a aquesta llei, ni per a cap que no es base en el consens i a atendre les necessitats del sistema educatiu valencià. Perquè en cap cas s’atén a dos problemes fonamentals: el fracàs escolar i l’abandó escolar.
La FE CCOO PV exigeix al nou equip de la Consellera Català que en els vuit mesos que queden de gestió fins a les eleccions autonòmiques i locals avance en les següents línies educatives i pressupostàries: compliment total dels acords aconseguits en el si de la Taula General de Negociació de 23 d’octubre de 2013, reversió de les retallades que es contemplen en els anomenats decrets Wert/Català sobre horaris del professorat i els ràtios de les unitats escolars, reversió de la política de creació de CIS que han demostrat que són innecessaris, l’eliminació de la taxa de reposició de l’ensenyament i la convocatòria d’una oferta d’ocupació àmplia. I per fi, la imposició d’un inici de curs sense poder preparar adequadament els centres.
