Jornada sobre Temps Escolars de la Coordinadora de les AMPA d’Onda

Més de 200 persones participen en la Jornada sobre Temps Escolars de la Coordinadora de les AMPA d’Onda

El Museu del Taulell Manolo Safont d’Onda ha acollit la Jornada sobre Temps Escolars organitzada per la Coordinadora de les AMPA d’Onda amb el suport de FAMPA-Castelló, la Confederació Gonzalo Anaya, la Diputació de Castelló, La Generalitat Valenciana i l’Ajuntament d’Onda.

L’acte en el qual han participat més de 200 persones de diferents sectors de la comunitat educativa, també ha comptat amb la col·laboració de la Caixa Rural d’Onda, les empreses de menjador Irco, Serunion i Intur que s’han encarregat del càtering i l’empresa Torresport que ha oferit activitats infantils per atendre als xiquets i xiquetes durant la jornada.

El representant de la coordinadora d’Ampas d’Onda, David García, la presidenta de FAMPA- Castelló, Sílvia Centelles, i la representant d’Escola Valenciana, Maria Nebot, encarregada de moderar l’acte, han presentat la jornada. L’objectiu d’aquesta activitat, segons ha explicat García, és donar informació als pares i mares perquè puguen triar l’horari escolar dels seus centres d’acord al context socioeducatiu del mateix i als seus interessos com a família. En aquest sentit, Centelles ha posat en relleu la importància de la participació de tota la comunitat educativa per aconseguir millorar l’educació dels nostres fills i filles.

Un dels principals atractius de la jornada ha estat la ponència del sociòleg especialitzat en educació, desigualtats i canvi social, i catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid, Mariano Fernández Enguita titulada: ‘La Jornada Escolar. Efectes sobre l’alumnat’. L’expert ha presentat diversos estudis anglosaxons, americans, francesos i espanyols sobre rendiment acadèmic, hàbits de la son i ritmes circadians i ha conclòs que no existeix cap informe o estudi científic que demostre els beneficis de la concentració de la jornada escolar. Així, ha destacat que segons els estudis científics citats, a les 9 hores l’alumnat comença les classes amb un rendiment mitjà que augmenta a les 11 hores, torna a baixar a les 13 hores i puja a les 16 hores. Al respecte, el catedràtic ha explicat que, amb la Jornada Continua es pretenen canviar unes hores, segons les seues paraules: “mediocres”, les de després de dinar, i concentrar-les al migdia que és una franja horària “pitjor”, ja que és el moment de menys rendiment acadèmic.

En aquest sentit, també ha citat informes sobre el balanç de l’experiència de diferents comunitats autònomes que han adoptat la jornada contínua com Andalusia, Castella la Manxa, Murcia i Extremadura i ha apuntat que “les activitats extraescolars tendeixen amb el temps a desaparéixer i perden qualitat i que el mateix passa amb el menjador escolar, ja que baixa la demanda, al torn que es redueix el finançament fins que els serveis es tornen deficitaris”. Finalment, Enguita, ha afirmat que “no podem decidir l’horari escolar de totes les generacions futures, perquè una vegada s’aprova la concentració de la jornada, si tenim en compte l’experiència d’altres autonomies, i no hi ha marxa enrere”. Així que ha proposat l’organització d’horaris escolars flexibles adaptats a les necessitats diverses de les famílies i l’alumnat que coordinen l’activitat de diferents escoles de barri. Aquest tipus d’horari no és impossible, ha afirmat l’expert, ja que s’ha posat en marxa en situacions excepcionals a Espanya i a Italià es porta a terme de manera generalitzada.

Taula rodona

A continuació, s’ha celebrat una taula rodona en la qual han participat com a ponents: Daniel Gabaldon, doctor en sociologia i antropologia social a la universitat de València, Lucia Nieto, pedagoga i educadora social de l’Ajuntament de Benicarló, David Beltran, representant sindical d’ANPE, Carmen Alarcon, Presidenta de FAMPA Albacete i Michel Toumi, representant de l’AMPA del CEIP Santa Àgueda de Benicàssim.

Per la seua banda, Gabaldón, ha presentat un informe, del qual és autor, sobre l’aprofitament del temps escolar i ha incidit en la necessitat d’organitzar el repartiment de la càrrega lectiva, les hores dedicades a l’estudi, els temps de descans i les vacances per aprofitar el temps escolar i el rendiment de l’alumnat. L’expert ha afirmat que en el sistema educatiu espanyol no se satisfan les necessitats educatives, i que aquestes es completen amb activitats extraescolars. Així mateix, ha apuntat que els xiquets i xiquetes suporten massa hores de càrrega lectiva, massa aviat, i que s’ha de tenir en compte el seu nivell de maduració. En aquest sentit, ha explicat que en els països que puntuen millor en l’Informe Pisa, l’avançament en la dedicació horària és més progressiva. L’expert ha coincidit amb Enguita en apuntar la falta de flexibilitat del sistema educatiu i què “si volem canviar la jornada, hem de tenir dades científiques i estudis per poder aportar millores i adaptar-nos a les necessitats de l’alumnat”.

Per una altra banda, el representant sindical d’ANPE banda, David Beltrán ha explicat l’experiència en la implantació de la Jornada Continua en diferents comunitats educatives de la província de Castelló i ha lamentat els conflictes que es generen durant el procés d’implantació. El representant sindical ha reconegut que la idoneïtat del tipus de jornada depén del context socioeducatiu i ha explicat que la inspecció està fent una bona tasca de revisió dels projectes per donar garanties i que al País Valencià no hi ha constància que els menjadors escolars ni les beques de transport hagen desaparegut.

La presidenta de la federació de les AMPA d’Albacete, Carmen Alarcón, ha explicat l’experiència de les AMPA de Castella la Manxa en la implantació de la Jornada Continua, que es va generalitzar en aquesta autonomia fa més de 12 anys.

Alarcón ha explicat que l’horari escolar es va anar modificant progressivament i sí que ha suposat la desaparició de les activitats extraescolars i els serveis de menjador. La presidenta de la federació de les AMPA d’Albacete ha explicat que “ha estat un procés injust. A Castilla la Manxa s’ha votat tots els cursos l’aprovació de la jornada intensiva fins que s’ha aconseguit implantar i, una vegada implantada, tornar a la Jornada Partida ja és irreversible”.

També ha explicat la seua experiència, Michel Toumi de l’Ampa Santa Àgueda de Benicàssim que ha afirmat que la demanda del servei de menjador del centre s’ha reduït¨ en un 20% en el seu cas i com s’han mantingut els preus, s’han hagut de suprimir activitats extraescolars per poder quadrar les despeses. Toumi ha coincidit amb altres ponents de la taula en assenyalar que “el canvi de jornada ha d’atendre a millores educatives i que no es pot fer a corre-cuita, sinó que s’ha d’estudiar i valorar bé entre tota la comunitat educativa. Així ha afirmat que: “hauríem d’aprofitar fòrums com aquest per debatre com millorar el sistema educatiu, no sobre a quina hora eixirà l’alumnat de l’escola”.

En aquesta línia també s’ha manifestat la pedagoga i educadora social de l’Ajuntament de Benicarló Lucia Nieto que ha afirmat que “hem de centrar-nos en les necessitats dels xiquets i xiquetes” i que la modificació de la jornada escolar “és un procés que necessita una reflexió social per millorar la qualitat de l’educació. I això no ha passat”. Així mateix, Nieto ha afirmat que “la conselleria no ha fet un bon paper perquè ha deixat en mans de les famílies l’horari laboral dels mestres” i ha lamentat que la concentració de la jornada “pot suposar un augment de desigualtat entre els xiquets i les xiquetes, ja que les famílies amb menys recursos no tindran l’oportunitat d’oferir als seus fills i filles activitats extraescolars de qualitat durant les vesprades”.